Segons Picasso, l'essencial en aquests temps de pobresa moral és crear entusiasme. Això és el que va fer l'intrèpid JIM durant tota la seva vida

Aquest dilluns, 10 de gener, Joan Illa Morell (JIM) hauria fet 76 anys, i tenia previst celebrar el seu aniversari a la sala Multiespai del carrer Tetuan de Granollers amb un concert de rap a càrrec d’Els Cundits. Fins a l’últim moment, aquest intrèpid promotor cultural va ser un home ple de projectes, un personatge únic i irrepetible que, malgrat les penúries econòmiques, sempre va mantenir un to vital elevat, un optimisme vibrant i un sentit de l’humor a prova de bombes. Tot i que no en va treure cap benefici pecuniari, ell va ser el responsable de situar Granollers en el mapa internacional de les arts.

Molt aficionat a les càbales, JIM va desaparèixer d’aquest món fa tres setmanes (21-12-21), i mig segle després de donar la gran campanada tant en l’àmbit de les arts plàstiques com en el de la música. Quan el 1971 va ser nomenat director del CIT (Centro de Iniciativas y Turismo), JIM ja tenia un important bagatge en el camp periodístic, on havia destacat com a brillant entrevistador de grans figures de la cultura: Salvador Espriu, Josep Pla, Antonio Buero Vallejo, Josep Maria Gironella, Salvador Dalí, Joan Ponç, Antoni Tàpies, Llorens Artigas, Modest Cuixart, Joan Abelló i Pau Riba, entre d’altres. I val a dir que la seva irrupció com a promotor cultural va ser esplendorosa, tot organitzant la Mostra Internacional d’Art Homenatge a Joan Miró, considerada per alguns crítics de l’època com l’exposició internacional més important de les celebrades a Espanya posteriorment a la Guerra Civil, així com el Festival Internacional de Música Progressiva, el primer festival internacional de rock a l’aire lliure que va tenir lloc a la pell de brau.

Per preparar l’Homenatge a Joan Miró, JIM va visitar el pintor a la seva casa de Mallorca, el qual va cedir una obra per presidir l’exposició i va regalar un cartell dedicat a Granollers. La Mostra es va inaugurar el 15 de maig de 1971 i va comptar amb el concurs de 16 dels artistes més emergents –quatre per país– de França, Itàlia, Alemanya i Gran Bretanya, a més de la flor i nata dels artistes peninsulars: Tàpies, Ponç, Ràfols Casamada, Guinovart, Saura, Millares…

Cinc dies després, també a Granollers i amb JIM com a promotor assessorat pel crític Alexandre Cirici, es va inaugurar la primera Mostra d’Art Jove, tot convertint la capital vallesana en la primera ciutat de l’Estat que organitzava un concurs d’art obert a noves pràctiques en gran part relacionades amb l’art conceptual. S’hi van presentar 55 artistes amb més de 80 obres, entre les quals van destacar les de Sílvia Gubern, Joan-Pere Viladecans, Jordi Benito i Ferran García Sevilla.

D’altra banda, i completant una setmana certament memorable, el 22 i 23 de maig es va celebrar el primer Festival Internacional de Música Progressiva, pel qual JIM va comptar amb l’assessorament d’Oriol Regàs i de Santi Guix. Durant 20 hores pel camp de futbol de Palou va desfilar el bo i millor de l’escena del rock nacional (Smash, Màquina!, Sisa, Fusioon…), així com els britànics Family, els quals van coronar amb una actuació extraordinària un festival que va aplegar prop de 5.000 aficionats.

Seductor de multituds, JIM va culminar el 1971, tot organitzant una conferència de Camilo José Cela a la qual van assistir 800 persones, una xifra de rècord com va reconèixer el futur premi Nobel en un article.
Durant els anys següents, i gràcies als seus bons oficis, Granollers es va mantenir com a capital de la música moderna, a través de les matinals populars de música progressiva i cançó catalana, o de multitudinaris concerts de rock al Pavelló d’Esports, amb el memorable debut de King Crimson a aquesta banda del Pirineu com a fita històrica.

A partir de 1974, JIM es convertirà en el Quixot del Happening, dedicant-se a promoure aquesta manifestació artística multidisciplinària oberta a la participació del públic. Després d’estrenar-se amb un happening-desfilada a càrrec dels reis del pop art Arranz Bravo i Rafael Bartolozzi, ja al mes d’agost, la plaça de la Porxada va acollir el happening “Viatge a l’Alta Mongòlia”, un esdeveniment de ressonància planetària protagonitzat per Salvador Dalí. La relació entre JIM i el genial pintor va ser pregona i es van trobar 44 vegades entre 1967 i 1981, en tres ocasions amb motiu de l’organització d’una sèrie de concerts amb artistes granollerins (Claudi Arimany i Kannavis) a la seva casa de Port-lligat.

Ja fora del CIT, el Quixot del Happening va continuar cavalcant i difonen a tort i a dret el surrealisme dalinià, sense deixar de perseguir el somni d’un happening impossible amb el seu gran amic Fernando Arrabal. Fins que, el 2011, tot experimentant una transmutació surrealista es va convertir en el Faraó JIM. Als últims anys, va muntar sopars faraònics a l’Anònims i es va dedicar a promoure una jove generació d’artistes plàstics i músics de rap.

Picasso deia que “l’essencial en aquests temps de pobresa moral és crear entusiasme”. I això és el que va fer l’intrèpid JIM durant tota la seva santa i titànica vida.