Trobar a faltar és una cosa queca. I l’enyorança ni t’explico. Enyorar és sentir pena d’ésser absent (d’un país), d’haver perdut (algú o alguna cosa). No és el fet de l’absència, de no ser-hi, de no estar-hi, és la seva conseqüència. A mi les festes nadalenques m’agraden justet. De fet, és des que fa uns anys que soc pare que m’hi he tornat a enganxar, ni que sigui per acompanyar, nivell usuari. Però vaja, la ciclotímia de l’enyorança es manifesta al contrari del que diria…