Potser l'educació només ha de servir per trobar sentit a la vida i mostrar que el sentit es troba en el sentir

Vivim la vida en una sèrie de seqüències meticulosament previsibles. Sona el despertador cada dia a la mateixa hora i repetim rutines fins a l’avorriment. Descansem per poder cansar-nos de nou i reprenem la vida amb una cadència sistemàtica. En el mite de Sísif, castigat a empènyer perpètuament una roca gegant muntanya amunt, queda palesa la inutilitat de l’esforç humà. Per què ens entestem a viure aquesta vida inútil? Preguntar-se això és preguntar-se pel sentit de l’existència, pel sentit que té la vida? Sísif pot pujar la muntanya de diverses maneres. Pot agafar-se la condemna, patint pas a pas, sense ni poder gaudir en el breu interval de temps que arriba al cim perquè sap que ha de tornar a començar. Pot fer el viatge en companyia i la càrrega li semblarà menys pesada. Pot aprofitar el viatge per pujar altres pedres, més petites, i fer-se un aixopluc al cim i mirar d’allargar-hi l’estada. Pot mirar de trobar plaer en l’esforç, notant que el seu cos està cada vegada més preparat per suportar el mateix pes. Pot... Ens preguntem quin sentit té la vida perquè, a diferència de la resta d’animals, els humans l’hem de trobar, ja que la naturalesa no ens el dona. La vida no té cap sentit abstracte i cadascú pot trobar-li’n un de diferent. La vida de cadascú només té aquell sentit que hom li vulgui donar. I diria que per trobar-lo cal tenir voluntat; dit d’altra manera, només si tenim voluntat de trobar sentit a la vida el trobarem. Aquell humà que no té voluntat de sentit sol cercar refugi en la diversió i els plaers fàcils i fugissers o es desespera, es frustra i es deprimeix perquè no resisteix el buit existencial. Tenim consciència els adults que actuem de guies de sentit? Els infants estan convençuts que sabem el que fem i que sabem per què ho fem. Donem l’aparença de ser humans plens de sentit. L’educació comença quan es percep que entre l’adult i l’infant hi ha una experiència de relació, de ser-hi al costat. És una primera vivència amb sentit. Aquí neix la responsabilitat d’acompanyar els nous en la seva recerca de sentit, de vetllar per fer créixer la seva voluntat de sentit, sabent que ni ells ni nosaltres no podem produir sentit, que només podem descobrir-lo. Potser l’educació només ha de servir per trobar sentit a la vida i mostrar que el sentit es troba en el sentir, en els afectes, perquè el més gran sentit és poder compartir l’existència.

Potser l'educació només ha de servir per trobar sentit a la vida i mostrar que el sentit es troba en el sentir

Trobar sentit