Ho he calculat per insofrible: cada dia rebo entre tres i quatre trucades comercials sense consentiment

És insuportable i inadmissible. I sembla que no hi ha qui ho aturi. Ho he calculat, per insofrible: cada dia rebo, de mitjana, entre tres i quatre trucades comercials sense consentiment. Fins i tot –i suposo que a molts i a moltes de vosaltres també–, aquests dies de campanya, m’ha passat això: trucada telefònica. L’agafo: “Digui?” I directament, sense cap presentació ni explicació prèvia, sento una veu pregravada que engega: “A quin partit votaria si...” I penjo, també, directament, sense miraments. I l’endemà, el mateix. I l’altre. Així, fins a tres cops, tres dies seguits. Deu ser una enquesta, interpreto. O una estafa. Qui ho sap. Ara farà un any que va entrar en vigor la prohibició de fer trucades comercials o de publicitat sense consentiment previ de la persona destinatària. O sigui, jo. I tu. La Llei General de Telecomunicacions ens reconeix el dret a no rebre-les. De no patir aquesta merda de spam telefònic. Però, curiosament, en rebo més que mai. La llegeixo, la llei. I és clara. Només ens poden trucar les empreses amb qui tenim contracte i si és per alguna cosa relacionada amb els productes o serveis igual o similars als que tenim contractats. La resta, no. No ens poden trucar si estan domiciliades en territori espanyol. Però les empreses utilitzen intermediaris amb seu a l’estranger i, per això, rebem trucades de tot arreu. Cada dia. I, com us deia, més d’un cop. I què hi podem fer, a banda de no agafar la trucada de cap número desconegut? Denunciar-ho a l’Agència Espanyola de Protecció de Dades. És qui s’encarrega del compliment de la llei i d’engegar un expedient sancionador contra aquestes empreses que no deixen d’emprenyar. Però hi ha algú que denunciï? Del meu entorn, ningú. He fet una enquesta, amb consentiment previ. I repeteixo: ningú ho ha denunciat. També hi ha qui m’ha dit que, quan truca una empresa amb qui no tens els serveis contractats, és impossible identificar-la. I és cert. I és insuportable i inadmissible. Per insofrible. I per indefensió d’uns ciutadans que, justament quan s’aplica una llei protectora estem més desprotegits que mai. Segurament, hauríem de denunciar massivament. Però com que no podem identificar qui truca, aprofitant que el programa APM? de TV3 celebra 20 anys en antena, si tots responem aquestes trucades amb frases mítiques del programa, potser deixen de trucar. Aquí, algunes propostes: “Mira si es buena persona”; “si és veritat, seria el rècord Guiness”; “voleu fer el favor de callar!”; “pallà no, pallà”; “ho haveu vist!, oi?, ho haveu vist, la mare que ens va parir!” O aquesta: “A la mierda!” Labordeta dixit.

Ho he calculat per insofrible: cada dia rebo entre tres i quatre trucades comercials sense consentiment

“¡A la mierda!”