Aquests joves són els nostres conciutadans, com ho som també els que hem nascut o no en aquesta estimada Catalunya

Divendres 11 de desembre. A El Xiprer passen sempre i dia a dia coses i fets excepcionals, però avui puc dir que he viscut un dels esdeveniments més importants i singulars dels darrers temps. Un total de 17 immigrants en situació irregular han rebut un diploma que acredita la seva participació en un curs de formació d’auxiliars de magatzem. L’acte, que ha començat a les 11 del matí, ha estat realment molt emotiu. Entre d’altres, hi han assistit Mercè Riera, fundadora d’El Xiprer, els treballadors socials Sussi Madreño i Carlos Parra; el vicepresident de la Fundació El Xiprer, Xavier Quincoces, i l’alcalde de la ciutat, Josep Mayoral. Els joves immigrants protagonistes de tan especial acte han estat Djiguiba, Seny, Famara, Omar, Hamza, Hicham, Hamza, Cheickh Tidiane, Youssef, Abdelouahab, Hamza, Sankoung, Bakourou i Mimoum. Tots ells han estat nomenats un per un per lliurar-los un diploma que acredita la seva formació i una orla amb la foto del grup. La veritat és que ha estat molt emocionant.

He vist com tots ells s’han aixecat de les seves cadires quan han estat sol·licitats tot mostrant un gran somriure, rebent en el moment de recollir la credencial un fort aplaudiment. Jo em pregunto: quants aplaudiments reben o han rebut aquests joves a la seva vida? Segurament ben pocs. Ells són els joves que veiem arrossegar pels carrers els seus carros metàl·lics o remenant els contenidors de les escombraries per aconseguir quelcom per poder senzillament tirar la vida endavant. Però malgrat que els veiem sovint, tots sabem que per a una gran majoria de ciutadans són invisibles. Doncs no, en aquesta ocasió, no només no van ser invisibles, sinó que van ser protagonistes i van ser aplaudits per voler superar-se malgrat les dificultats a les quals han de fer front en no tenir papers i el seu esforç per integrar-se a la societat.

Es tracta d’un acte de dignitat i així ho ha remarcat l’alcalde Mayoral. Dignitat que ens cal a tots per tenir ben present que aquests 17 nois, amb noms i cognoms, són iguals que els nostres fills i els nostres nets, perquè com ells tenen ganes de viure, de treballar i formar part d’una societat i d’un país que no els ho posa gens fàcil. Al contrari. Els joves han sentit en català les lloances que tant l’alcalde com el vicepresident Quincoces els han adreçat en el moment que han rebut les credencials.

Aquests joves són els nostres conciutadans, com ho som també els que hem nascut o no en aquesta estimada Catalunya. Tots som un. Les circumstàncies que els hi han portat les hem de superar entre tots també dins de l’embolcall del món que vivim i del qual tantes vegades no ens sentim orgullosos.

Aquest és un escrit adreçat especialment a vosaltres, joves immigrants que lluiteu per la igualtat d’oportunitats, els que volem que l’ésser humà sigui d’allà on sigui tingui un lloc entre nosaltres. Ara és l’hora de salvar el món. Som-hi! Un gran aplaudiment per a aquests joves i per a tots aquells que els han ajudat en aquest curs de formació professional no reglat, però que diu molt i que és important per a ells, ja que per primera vegada s’han sentit protagonistes. És un esforç reconegut i un gran pas per reconèixer la valentia de tots ells. Aquestes són algunes de les grans coses que passen a El Xiprer.

El Xiprer sempre va més enllà d’oferir un plat calent a la taula. Sempre hi posa el verb estimar. El gran miracle.