No tots els dies regalen albades espectaculars, també n’hi ha de pansides

Dilluns 20 de febrer de 2023 Vespre Tinc festa de lliure disposició. Fa un dia de primavera avançada, dinem a la terrassa. Canvio de test el baobab. Per a aquells que no en sapigueu la història, us diré que vaig plantar una llavor de Madagascar que li havien regalat al meu fill gran l’any 2017. Sorprenentment, va néixer. I resumint, aquell pinyol de la mida d’una nou, ara ja és més alt que jo. El tinc en un test, no m’he atrevit a plantar-lo al jardí. Estiueja a la terrassa i als hiverns –sense fulles, és caducifoli– em fa companyia a l’altell mentre escric. Allà, en un univers, on tot és possible, fins i tot que acabi sent gegantí com els del Petit Príncep. A la tarda, acabo de llegir Diamant Blau, de la Care Santos (Columna, 2015). M’ha agradat molt. Tot i que en algun moment, la seva estructura m’ha resultat una mica enrevessada. Al nou setmanari digital d’oci i cultura del Grup El 9 Nou, el Més 9, publiquen l’entrevista que el Jordi Vilarrodà em va fer per a EL 9 TV parlant de la novel·la Llaços de sang (Columna, 2022). Dimarts 21 de febrer de 2023 Vespre No he dormit gaire bé. No podia deixar de pensar en nous projectes. Era tan excitant que m’ha desvetllat absolutament. Fa dos dies, el diari The Guardian anunciava que l’editorial Puffin havia decidit fer una revisió de les obres que publica de Roald Dahl canviant algunes paraules que consideren ofensives. Aquesta sessió d’estètica políticament correcta compta amb l’aprovació de la Roald Dahl Story Company, l’empresa que gestiona els drets de l’autor. Em sembla terrible que l’obra d’un autor que ja no es pot defensar pateixi aquest atac. Vivim en la hipocresia i l’absurd més absolut. Els nostres infants no poden llegir l’obra tal com la va crear aquest escriptor perquè es considera que hi ha paraules poc adequades des del punt de vista de la moral actual i, en canvi, no els protegim davant tota mena de violència de la televisió, dels videojocs i de les xarxes. Estem molt sonats. Coincideix que aquests dies tinc entre mans Els Culdolla, del mateix Dahl, una edició publicada en català a l’editorial La Magrana el 1988. Una novel·la amb un caire humorístic que vaig llegint amb petites dosis mentre faig bibliopati a l’escola. Dimecres 22 de febrer de 2023 Tarda Caminem. No tots els dies regalen albades espectaculars, també n’hi ha de pansides. Des que ahir a la tarda va saber-se la notícia de les bessones de Sallent que es van llençar des del balcó, que no puc deixar de pensar-hi. Què devia passar pel cap de dues criatures de 12 anys per saltar d’un tercer pis, deixant unes cartes escrites com a comiat? Quina desesperació va portar una d’elles a la mort i l’altra, a quedar en estat crític? Segons han explicat, una d’elles era trans. Diuen que si patien assetjament escolar. Que les envoltaven al pati i les insultaven. Em fa mal només de pensar-ho, com a mestra, com a mare, com a persona. No podem permetre que continuïn passant fets com aquest, perquè el silenci ens en fa a tots responsables. Dijous 23 de febrer de 2023 Tarda Caminem. La pols sahariana deixa un rastre al cel de color coure. Havent dinat, hem fet una videotrucada amb el professor de la Universitat de Belmont David Julseth per gravar la petita entrevista que projectarà a la seva ponència sobre La doncella guerrera aquest mes de març a Cartagena de Indias (Colòmbia). Divendres 24 de febrer de 2023 Vespre A la caminada matinal trobem algun bassal. Aquesta matinada han plogut uns deu litres. Siguin benvinguts, però en farien falta molts més, perquè hi ha una gran sequera. Ha passat un any des de l’inici de la invasió russa d’Ucraïna i no se’n veu el final. Penso en tots els refugiats que tenim a Catalunya, sobretot en els nens, molts d’ells sense els seus pares. Un any sense veure’ls. I sense saber quan s’allargarà. Alguns han decidit tornar i reagrupar-se, encara que això signifiqui exposar-se a la mort. Però els anys passen i tenir-los lluny no és, en certa manera també, anar-los perdent lentament? Treballo a l’ordinador en el proper projecte tot el dia. A la tarda, tenim reunió de la direcció de teatre de la festa del Vilamagore. Anem escalfant motors, aquest any serà la 30a edició. Dissabte 25 de febrer de 2023 Tarda He començat a llegir La casa de foc, de Francesc Serés, segon Premi Proa de novel·la, del 2020. No havia llegit res d’aquest autor, em té absolutament enganxada. Diumenge 26 de febrer de 2023 Tarda A la tarda cauen quatre gotes. Baixem al pavelló de Sant Antoni de Vilamajor a veure handbol.

No tots els dies regalen albades espectaculars, també n’hi ha de pansides

Un baobab a l’altell on tot és possible