El meu amic ha envellit amb mi, ha gaudit i patit amb mi, però continua aquí mateix, al costat, com sempre

M’aixeco mig endormiscat i amb el cap ple de pardals. Són poc abans de les 8 del matí i de ben segur que la mare ja ha pujat a mirar de despertar-me tres vegades, com a mínim. Un intent frustrat, com sempre. No sé per què però resulta que jo em desperto quan el meu rellotge interior m’avisa, però no pas quan els altres volen. Potser estic una mica tocat de l’ala, ves a saber. Avui és dilluns… o potser dimarts? A baix a la…