Ara fa 50 anys del naixement de La Trinca, amb premi Enderrock commemoratiu inclòs

“Un, dos, tres: botifarra de pagès.” Doncs això: “Un, dos, tres: botifarra de pagès” No portem 14 anys de passar gana, ni 14 anys d’anar fent figa. Al contrari. Hem guanyat 7 de les últimes 10 lligues i 10 dels últims 17 partits al Bernabéu. Dimecres, una altra victòria rutinària del Barça, fins i tot quasi sense voler. Amb Messi pasturant i un joc mediocre, però tan mediocre com el del rival. Dimecres, no van sonar cinc campanades allà al Bernabéu. De sonar en van sonar tres. Tres barraques d’en Suárez, encara que una se la fes en Varane. Però aquesta setmana a Madrid n’han sonat dues més de campanades per allà la Puerta del Sol. Una a l’Audiència i l’altra al Suprem. L’Audiència allibera en Sandro Rosell després de l’excessiva i indigna presó preventiva de 21 mesos. I desmunta l’argumentari que aquesta justícia de fireta ha mantingut amb l’expresident del Barça durant pràcticament dos anys: el risc de fuga i la reiteració delictiva. I al Suprem, Jordi Cuixart desmunta, dilluns passat, l’argumentari del fiscal Jaime Moreno quan insisteix en la destinació d’una partida de 500.000 euros del pressupost d’Òmnium Cultural. La resposta de Cuixart, descomunal: a longanizas. “Las longanizas eran para lo que llamamos una ‘botifarrada’, que es cocer longanizas [...]. Una campaña muy potente que queríamos hacer después del referèndum para visualitzar esta oposición de manera tan rotunda con todo aquello que supone la celebración del Día de la Hispanidad.” La campanya no es va acabar fent. Però Botifarrada es va convertir en trending tòpic a l’instant. Ara fa 50 anys del naixement de La Trinca, amb premi Enderrock commemoratiu inclòs. I 45 del gloriós 0-5 que Sadurní, Rifé, Torres, Costas, De la Cruz, Juan Carlos, Rexach, Asensi, Cruyff, Sotil i Marcial van aconseguir al Bernabéu. Quaranta-cinc anys d’aquella cançó. Quaranta-cinc anys de l’“Un, dos, tres: botifarra de pagès”. Quaranta-cinc anys de les cinc campanades. D’aquella cançó que també deia: “Catalanistes ajunteu-vos, que ara es pot, gràcies al futbol, cridar ben fort fins a escanyar-se.” I Gerard Piqué que ho agafa al vol, denunciant l’apagada informativa del judici als presos polítics als mitjans de comunicació espanyols. “Si dediquéssim més temps, sobretot tots els que sou aquí, a parlar del judici als presos polítics que és súper injust, i la gent pogués veure una mica més el que passa en comptes de parlar tant del VAR, potser aniríem més bé com a país”, diu. Quanta raó. Com la de La Trinca. Oh, La Trinca! Sempre actual. Sempre genial.