Dietari de l’okupa de l’altell

També sento aquella tafaneria de lectora de voler saber alguna cosa més de la persona que hi ha darrere d’un llibre / Imatge: Christian Gastaldi Dilluns 25 de març de 2024CapvesprePlou i és motiu d’alegria. Dani Alves ha sortit de la presó de Brians 2 després de pagar la fiança d’un milió d’euros imposat l’Audiència de Barcelona. Gaudirà de llibertat provisional mentre la condemna de quatre anys i mig per violació no sigui ferma. La pena imposada ja em semblava una autèntica vergonya. Però que se li concedeixi la provisional ho trobo escandalós. M’indigno quan llegeixo alguns comentaris a les xarxes que aplaudeixen la seva posada en llibertat i, encara més, quan aquests estan escrits per dones. És terrible constatar que hi ha dones que són més masclistes que alguns homes.Escric un conte de pròleg per a la revista dels Jocs Florals l’escola Salvador Llobet de Granollers. Quan surti publicat, el compartiré amb vosaltres. Dimarts 26 de març de 2024CapvespreCaminem sota una pluja fina, la terra, les plantes i els arbres l’acullen amb els braços oberts. Escric el Dietari. Aquesta setmana EL 9 NOU surt un dia abans (dijous) perquè divendres és festa. Netanyahu s’ha enfadat perquè l’ONU ha demanat l’alto el foc a Gaza. La resolució del Consell de Seguretat ha estat possible gràcies a l’abstenció dels EUA. Entretant, Putin admet que l’atemptat de Moscou va ser obra dels islamistes, però continua creient que tenien vinculació amb Kíiv. Quin món més arregladet ens està quedant en mans de tots aquests sanguinaris. Dimecres 27 de març de 2024CapvespreFa gairebé dues setmanes que vaig acabar la novel·la nova. Ja he tornat tots els documents que tenia de préstec a la biblioteca. Malgrat el cansament –potser pel cansament– tinc sensació de buit. Enyoro no tenir-la entre mans i, alhora, tinc ganes de veure-la publicada. Encara caldrà esperar.El Tribunal Superior de Londres ha donat la raó a Julian Assange i ha ajornat la decisió d’extradició, i ha demanat als EUA perquè ofereixin garanties diplomàtiques que es respectaran els drets humans. No podem perdre de vista que el processament d’Assange atempta directament contra la llibertat de premsa i els periodistes. Dijous 28 de març de 2024TardaVaig a pintar-me les ungles. Avui me les faig a la pelu del poble, no m’hi hauré de barallar jo. Me les pinto de vermell escarlata. Color alegre, apassionat. El color de la llum i del foc.Al migdia tinc una videotrucada per parlar d’un nou projecte. Propostes boniques que fan il·lusió, però que encara no puc explicar. Divendres 29 de març de 2024CapvespreAcabo de llegir El quadern gris d’en Pla. He gaudit de la lectura, tot i que se m’ha allargat molt per la feina. Les descripcions, en especial les de paisatges i de persones, són una meravella. Comparteixo absolutament aquestes paraules, aquest és el sentiment que em lliga al Dietari de l’okupa de l’altell: “Aquest quadern ha esdevingut per a mi una necessitat íntima”, “[...] és en primer lloc un element de disciplina”, “aquests papers em serveixen per aprendre a escriure. Impliquen un enorme, continuat exercici”. També sento aquella tafaneria de lectora de voler saber alguna cosa més de la persona que hi ha darrere d’un llibre. Un escriptor brillant, periodista polític, personatge polièdric i molt sovint incòmode. M’ha obert encara més les ganes de llegir la biografia publicada per Xavier Pla recentment, Un cor furtiu. Vida de Josep Pla. A la tarda, vaig a la perruqueria fer-me les ondes, demà tenim festa grossa. Dissabte 30 de març de 2024NitAvui es casa la meva neboda. Celebrar l’amor em sembla preciós. Tant és el format. Però celebrar l’amor i compartir-ho amb els que més t’estimes ens regenera. Gaudir de dies bonics com els d’avui no és ingenuïtat ni conte de fades. És un cant a la vida, és repetir-nos en veu alta que estimar, encara que no sigui fàcil, és el més bonic que hi ha. El dia ha acabat rodó, amb pluja. S’ha esperat a ploure quan érem a dins. Diumenge 31 de març de 2024NitDesprés d’un dia farcit d’emocions. De sabates de taló. De menjar i beure més del que acostumem. De ballar amb ganes, ja amb el recanvi de les vambes i del canvi d’hora d’aquesta matinada. Avui és dia de sofà i manta. Mirem els primers capítols d’Asfalt. La sèrie de sis històries de 3CAT amb escenari comú, tots els capítols tenen lloc a l’interior d’un cotxe. Són episodis curts, si fa no fa 15 minuts, cada història és independent i totes dirigides per directors i directores catalans. M’ha agradat, us la recomano.

Dietari de l’okupa de l’altell

Un exercici continuat, una disciplina, un aprenentatge, una necessitat