És molt greu que una resolució judicial pugui posar en risc un acord polític consensuat i que ha estat un dels pilars bàsics de la societat catalana

La lingüista Carme Junyent ho explicava molt bé en l’entrevista que EL 9 NOU publicava divendres passat al suplement El 9 Magazín. El greu problema de l’ús del català no ve d’ara, ja fa deu anys que hi ha experts que ho anaven alertant i no s’han pres les decisions necessàries per corregir-ho. El català és només la llengua habitual del 36,1% dels catalans, una xifra que varia segons el territori: al Vallès Oriental és del 37,5%, a les comarques centrals arriba al 60%, mentre que a la regió metropolitana es redueix al 27,5%. Per aquest motiu, la decisió del Tribunal Suprem de confirmar la sentència que estableix l’obligació de fer un 25% de les classes en castellà als centres educatius de Catalunya pot ser una estocada si s’acaba aplicant.

És molt greu que una resolució judicial pugui posar en risc un acord polític consensuat i que ha estat un dels pilars bàsics de la societat catalana, com és el de la immersió lingüística, i que ha estat un model de convivència i integració. El català ha servit com a eina de cohesió de tota una generació després del franquisme i ha ajudat en la igualtat de condicions dels fills de les onades migratòries que han arribat a Catalunya les últimes dècades. Des del Departament d’Educació defensen que l’actual sistema d’immersió lingüística compta amb informes favorables del Consell d’Europa i que des de l’any 2005 només 80 famílies, sobre més d’un milió i mig d’estudiants anuals, han demanat l’escolarització en castellà per als seus fills. A més, els resultats de les proves de competències bàsiques als centres educatius són molt similars tant en castellà com en català.

No n’hi ha prou amb garantir un percentatge de produccions en català a les plataformes audiovisuals. El català, per exemple, té un ús minoritari en sectors importantíssims com és el de l’administració de justícia, un problema endèmic, i totes les actuacions que s’han fet no han servit de res. Cal un front el més ampli possible en la defensa del català, com el que hi va haver a l’hora d’impulsar la immersió, i sobretot després de veure les reaccions per part d’alguns polítics, com la de Pablo Casado, del PP, que ha demanat l’aplicació d’un “155 educatiu” per assegurar que es compleix la sentència judicial.