Joan Frank Charansonnet, actor i director de cinema

El Cinema Edison va acollir dissabte passat l’estrena de Doctrina, la darrera pel·lícula del director Joan Frank Charansonnet Delgado (La Vall de Santa Creu, El Port de la Selva, 1971). La presentació del film va comptar amb el photocall de rigor i la presència d’uns quants actors com el granollerí Dani Bernabé. Tots ells i el propi director es van sentir com a casa, ja que Charansonnet va néixer a la Vall de Santa Creu per atzar. La casualitat van fer que la seva mare, Maria Marcela, es posés de part un cap de setmana quan eren allà a visitar la família. Charansonnet va passar la seva infantesa i bona part de la seva joventut al barri de Can Gili de Granollers, on el seu pare, Francesc, treballador a la SA Camp Fábrica de Jabones, col·laborava en diverses entitats veïnals. Després d’estudiar al Cervetó, als instituts de la Vall del Tenes i el Cumella, Charansonnet va començar els estudis d’Història, però els va abandonar per fer allò que realment li agradava: el teatre. El primer peatge que va pagar va ser el de treballar de peó de la construcció per treure’s uns diners. La primera oportunitat va tenir nom d’Estació d’enllaç, sèrie de TV3 que li va servir de trampolí per participar més tard a El cor de la ciutat, de la mà d’Esteve Rovira; Crims, La Riera... A Madrid va treballar amb directors de renom com Carles Saura, Daniel Calparsoro i Carles Torrens, i va participar a sèries com Policías, El Súper, Hospital Central, Inocentes, Amor en tiempos revueltos i Cuéntame cómo pasó. Després d’aquestes experiències, l’atzar va marcar el seu destí un altre cop. L’any 2000 va anar a Moscou i va participar, com a actor principal, en la sèrie de televisió Dorogaya Masha Berezina [Estimada Masha Berezina]. Sense saber ni un borrall de rus, els responsables de la sèrie es van espavilar per fer comprensibles en rus les intervencions del jove actor. Convertit en galant d’èxit, Charansonnet va tenir l’oportunitat de recórrer tot Rússia. Respectat i considerat per la seva feina, va tenir l’oportunitat de conèixer gent com el president Boris Ieltsin i va visitar, amb el periodista de TVE Luis de Benito, el front de guerra de Txetxènia. En recordar aquells anys, el granollerí destaca també la gran experiència que va significar per a ell la direcció i representació a teatres de Rússia de les obres Carta de amor, de Fernando Arrabal, i Glinka, de José Aranda, a través de l’Instituto Cervantes. De tornada a Catalunya i una vegada divorciat i establert al Vallès Oriental, Charansonnet es va tornar a casar i va iniciar una nova etapa professional. Des de fa anys compagina la seva tasca d’actor, guionista i director de teatre i cinema amb la de docent al Laboratori d’Actors de Cinema. A Granollers –on sempre s’ha sentit “ben tractat per la família Roda”– va presentar al Teatre de Ponent l’obra L’arquitecte i l’emperador, d’Assíria d’Arrabal. Com a director de cinema va debutar el 2011 amb la pel·lícula Ushima-Next, estrenada al Festival de Sitges. Altres pel·lícules que ha fet són Nefilim (2012); Ànima (2014); Doctrina (2015); Pàtria (2016) i Annunaki (2018). També és autor dels llibres J. F. Sebastian: El DALÍrante i Arrabal vs Charansonnet. Del pánico al post-pánico (editorial Libros del Innombrable). Amb residència a Vallgorguina, a hores d’ara treballa en el nou projecte que portarà per títol Terra de telers. Amb guió compartit amb la seva tercera dona, la berguedana Alba López, la pel·lícula vol ser un homenatge a totes les famílies catalanes que van emigrar per treballar a les colònies tèxtils. Entre les actrius destaquen les seves filles Juna, de 9 anys, i Gala, de 6. Paràs total, insisteix que, “si s’ho proposen, seran unes actrius boníssimes”, fet que reafirma convençut mentre m’explica tot orgullós que “són dues cracs, perquè han guanyat recentment un campionat de gimnàstica artística i a més a més...”. Després de repassar en amigable conversa aquestes i altres coses, com l’estreta relació d’amistat que juntament amb el periodista Xavier Porcel vaig mantenir amb el seu pare durant anys, o de com de cabrona que n’és la vida quan et roba cruelment els éssers estimats, Joan Frank Charansonnet canvia del tot de registre només en uns segons. Ja al Cinema Edison i uns minuts abans de la presentació granollerina de Doctrina, el vestíbul es transforma en un plató improvisat de petons i abraçades mil. El director saluda amics i coneguts del barri de Finsobe...

Joan Frank Charansonnet, actor i director de cinema

Un home d’escena