El 2018 s’han complert 75 anys de la publicació d'El Petit Príncep', llibre que ha estat traduït a més de 250 idiomes, incloent-hi el braille

Dilluns, 9 de juliol de 2018 Vespre Crec en els baobabs. Crec en la vida i en creure en les coses quan semblen impossibles. Fa molts mesos vaig plantar una llavor de baobab que havia vingut de Madagascar. Vaig buscar per internet com ho havia de fer. I l’advertiment era clar: seria complicat reeixir en l’intent. Vaig tenir la llavor en aigua uns dies, després la vaig passar a un test amb terra i la vaig pujar al meu estimat altell. Van passar prou setmanes fins que començà a despuntar una planta. Emocionada, vaig seguir totes les instruccions que m’anava donant el senyor Google i la planta va anar creixent. Però de cop i volta es va començar a assecar misteriosament, sense que jo hi pogués fer res. Vaig deixar-la de regar i va quedar allà a l’altell, en un racó, i el seu lloc d’honor al costat del vidre el va ocupar una ufanosa orquídia. En arribar la primavera i destapar la buguenvíl·lea de la terrassa, un estrany impuls va fer que tragués a fora aquell test amb el tronquet sec a fer-li companyia. Potser senzillament ja m’havia cansat de veure aquella andròmina. I sense saber per què vaig començar a regar-lo de tant en tant quan regava la seva veïna. I la gran sorpresa va ser que després de dies i dies regant un pal sec, vaig veure que treia unes petites fulles. Torno a tenir baobab. No sé fins quan, ni com arribarà a fer-se de gran i tampoc no crec que valgui la pena pensar-hi. És millor viure el moment. Els baobabs sempre representaran El Petit Princep. Soc una enamorada del llibre d’Antoine de Saint-Exupéry. El 2018 s’han complert 75 anys de la publicació d’aquest llibre que ha estat traduït a més de 250 idiomes, incloent-hi el braille. Quina màgia amaga aquesta obra que fascina a gent de tot el món i de totes les edats? Doncs segurament una mescla perfecta i difícil de repetir: el seu llenguatge planer –i a la vegada vestit d’un doble significat–; el fet de parlar dels principals valors humans –l’amistat, el respecte, la responsabilitat...– i de reflexionar sobre el sentit de la vida; i el que crec que és el més important, i que no sempre un llibre aconsegueix, ser capaç d’emocionar, de remoure els nostres sentiments. Un llibre ens ha de fer sentir vius, ha de fer-nos vibrar. Divendres, 13 de juliol de 2018 Vespre Aquesta tarda s’ha fet la presentació al poble del darrer llibre de l’Enric Garcia-Pey, Noms i llocs de Sant Pere de Vilamajor, dins de la col·lecció del Centre d’Estudis local. Amb aquesta publicació l’autor tanca la seva recerca onomàstica dels 43 municipis del Vallès Oriental. Es tracta d’una feinada ingent que mai no es podria pagar amb diners, perquè una investigació com aquesta només es pot fer des de la passió per la feina. En Martí Boada, presentador de l’acte, ha comparat l’obra amb l’immens treball de toponímia que va fer en el seu temps el gran lingüista català Joan Coromines. Com ell, l’autor s’ha dedicat a entrevistar a moltes de les persones més grans del poble, els que conformen la història viva, per poder recopilar el seu saber, a més de regirar i estudiar arxius locals i particulars. Aquest llibre és un regal per al nostre poble i per a la seva gent. En Martí Boada, que és també l’autor del pròleg, ens ha parlat del fet que natura i societat són una mateixa realitat, que s’han d’estudiar plegades i no es poden entendre l’una sense l’altra. Les persones i la seva manera de viure són les que conformen un determinat paisatge; per tant, formen un binomi indissoluble. Ens ha parlat també de la cal·ligrafia del paisatge, de com aquest es comunica amb nosaltres a través dels seus elements. I ens ha animat a aprofitar el temps d’estiu per retrobar-nos amb la natura i amb la nostra essència, a descobrir la bellesa de les muntanyes del nostre Montseny. N’hi ha prou d’acudir a un dels punts d’informació de la Diputació i demanar plànols sobre les rutes de la nostra serralada. Dissabte, 14 de juliol de 2018 Vespre Aquesta tarda hem tornat a baixar a Barcelona per exigir la vostra llibertat, la llibertat dels presos i exiliats polítics. Perquè sortirem una i mil vegades fins que sigueu lliures, perquè no ens cansarem. Perquè cada dia l’Estat espanyol queda una mica més en evidència davant dels ulls d’Europa i del món. Perquè la força de les persones és el que mou la història i nosaltres volem escriure una història diferent de la que ens han imposat.