Parlo d’un nou paradigma més senzill i al mateix temps més complet.

No, no us penseu que estic aquí parlant-vos del nou paradigma social i econòmic que resultarà després de la pandèmia. Ja no hi crec, en aquest nou paradigma. Em sembla més del mateix i sobretot, més del pitjor del mateix. Parlo d’un nou paradigma més senzill i al mateix temps més complet i m’hi ha fet pensar la designació de la Carme Portacelli com a la nova directora del Teatre Nacional de Catalunya. La primera, és clar. S’uneix a una llista de dones que han arribat a dirigir grans esdeveniments i espais culturals de Catalunya: La Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega, ara en mans de l’Anna Giribet; el CCCB, en mans de la Judit Carrera; el festival TNT de Terrassa, en mans de Guilia Poltroneri; i d’altres pioneres com la Tena Busquets, a la direcció artística del Sismògraf d’Olot o la Bel Olid, al capdavant de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.
I sí, dic nom per nom perquè cal visibilitzar aquestes dones que són pal de paller, exemple i també excepció. Es diu que la cultura és un espai fàcil on les dones puguin destacar més. Fixeu-vos que és una d’aquelles regidories o conselleries que acaba més fàcilment en mans de dones. Dir-vos però que és un miratge. Els càrrecs segueixen estan en mans d’homes en un 85%. Imagineu-vos si aquest és un dels sectors fàcils.
Poso molta esperança en la diferència que suposarà per a la cultura, per a les famílies, per al món, que les dones arribin al poder. Espero veure un canvi de paradigma bestial, la veritat, perquè el que tenim ara no funciona. I amb aquesta esperança visc.
I quan dic la cultura i les famílies i el món no és perquè cregui que el nomenament de la Portacelli pot arreglar-ho tot, de cop, sinó perquè espero que poc a poc, perquè està de moda, per quota, per mèrits, pel que sigui, les dones ocupin irremeiablement el poder.
I que quan ho facin no ho facin seguint models ja existents i gastats, sinó que ho facin lleugeres de prejudicis i plenes d’energia i que tinguin tota la valentia que cal per ser diferent, per aplicar canvis reals.
I que aquests canvis s’escampin i dinamitin les bases i les estructures i les lògiques d’un sistema que prioritza el que prioritza i desestima el que desestima. I desitjo sort a les dones que s’enfronten, per fi, al repte del poder.
Sort i encerts. Tots.