En el nou Vilamagore Medieval, encara volem créixer molt més: en espais, en voluntaris i col·laboradors, en espectacles, en serveis...

Dimecres, 24 d’octubre de 2018 Migdia Fa un dia plàcid de tardor i gaudeixo d’un sol amable en el trajecte a peu de casa a l’escola i de l’escola a casa. Els del temps anuncien una baixada brusca de la temperatura, costa de creure quan la roba d’estiu encara és mestressa de l’armari. Però les formigues treuen la sorra cap a fora del seu cau i com diu la dita: “Quan la formiga tanca el niu, el cel plora i el moliner riu.” Cal que parem més atenció als senyals de la natura i a les dites que hem heretats dels nostres avantpassats. Vespre Llegeixo en algun lloc que avui és el Dia de les Biblioteques, tot i que pels que estimem els llibres, el dia de les biblioteques és cada dia. Comparteixo el sentiment de Jorge Luis Borges quan escrivia: “Siempre imaginé que el Paraíso sería algun tipo de biblioteca.” No he pogut sortir en tota la tarda de casa, havia d’acabar un article. Fa poca estona han marxat unes exalumnes que m’han vingut a fer una entrevista per a l’institut. Em fa il·lusió poder ajudar-les i continuar mantenint el contacte amb elles. És l’hora de la passejada del Duc, el meu geagle, en realitat és el gos del meu fill petit, jo només en soc la usufructuària. Sovint, penso que és ell que em treu a passejar a mi. Tot i que té un bon pati per córrer, quan arriba l’hora del passeig es posa a bordar. Sembla talment que digui: “Apa, atura l’ordinador que ja n’hi ha més que prou!” Jo em faig pregar, faig la sorda, però els seus lladrucs persisteixen fins que em poso la jaqueta i agafo la corretja. Diuen que els gossos acaben assemblant-se als seus amos. Cada vegada que veig algú passejant el gos me’ls miro intentant verificar la hipòtesi. No he fet un experiment científic, però m’atreviria a dir que els amos compren gossos que se’ls assemblen. Camino en silenci sota una lluna plena generosa que il·lumina la nit, inspiro l’aire fred i em sento viva i agraïda que m’hagi tret a passejat. Dissabte, 27 d’octubre de 2018 Vespre Em llevo i plou. Maleeixo el temps! A primera hora he quedat amb els actors voluntaris per repassar la visita guiada teatralitzada pels racons de la meva novel·la Confidències d’una reina que farem el divendres, 2 de novembre, al vespre. Des de l’any 2013 he fet aquesta visita més de 20 vegades –he perdut el compte– conjuntament amb l’Higini, amic meu i responsable del Punt d’Informació de la Mongia. I ens han acompanyat més de 1.000 visitants. No n’hi ha dues d’iguals. Les primeres eren sense actors; n’hi ha hagut amb 4 o 5 actors i fins a 18 com la propera. Cada vegada hem d’adaptar el guió als voluntaris i a les circumstàncies. Els nervis hi són fins al darrer moment esperant que no plogui i tenir-ho tot a punt: actors, vestuari, cavall... Després tenim assaig general del Vilamagore Medieval, que enguany compleix el seu 25è aniversari. Hem estat tot un any preparant aquesta festa que mou unes 420 persones entre voluntaris i col·laboradors. Jo hi estic vinculada d’ençà que la tardor del 2013 vam adaptar nou escenes de la meva novel·la, conjuntament amb el Jaume Baucis, actor de la Cubana, per ser-hi dramatitzades. L’any passat es va contractar un director artístic, l’Isaac Morera, i la festa va fer un gir important. I en aquesta edició encara volem créixer molt més: en espais, en voluntaris i col·laboradors, en espectacles, en serveis... El programa és atapeït, més de 100 espectacles en dos dies: animació de carrer, mercat, tavernes, atraccions infantils, música en directe, danses, batalles, justes de cavallers, espectacle pirotècnic... Plou tot el dia! Fem l’assaig general a batzegades. No podem assajar a fora tal com estava previst, fem tot allò que podem dins de La Fàbrica i l’escena nova de teatre a l’església. Quina emoció veure tanta gent movent l’engranatge d’una festa de poble i sentir com canten l’himne, estrenat l’any 1993 i que avui té tan o més sentit que mai: “[...] Les nacions no es forgen en un moment, Ni tampoc no es perden per les armes. Un país no és un lloc. Un país és la gent. Som un poble i seguirem lluitant.” Diumenge, 28 d’octubre de 2018 Tarda Als cims del Montseny ha caigut la primera nevada, a Sant Elies aigua neu. Pengen a la xarxa les primeres fotografies de Santa Fe, faigs ambre empolsinats de blanc. Nit Quin gust anar a dormir amb la calefacció engegada, després que el Barça li hagi marcat el 5 a 1 al Madrid i d’haver sopat amb un gin tònic per celebrar-ho.

En el nou Vilamagore Medieval, encara volem créixer molt més: en espais, en voluntaris i col·laboradors, en espectacles, en serveis...

“Un país no és un lloc. Un país és la gent. Som un poble i seguirem lluitant”