Un pas més pel respecte a les víctimes
El Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) va publicar divendres passat una llista de 4.427 espanyols morts als camps de concentració de Mauthausen i Gusen. A la relació, hi ha almenys 24 vallesans que van perdre la vida a mans dels nazis. La publicació dels noms podria semblar un reconeixement públic, però més aviat es tracta d’un pedaç per solucionar un nyap burocràtic indigne d’una democràcia i d’un estat de dret. Durant la dictadura franquista, l’Estat espanyol va rebre aquests registres, que es van oblidar a propòsit al fons d’un calaix del Registre Civil Central del carrer Montera de Madrid. Una llosa oficial d’oblit menyspreable ha obstruït fins ara la memòria d’una gent per la seva condició republicana, una llosa que a la democràcia espanyola li ha costat 41 anys començar-la a aixecar una mica. Decebedor.
Tal com argumenta el periodista granollerí David Bassa en un article en aquesta edició d’EL 9 NOU, “arriba Espanya, però arriba tard. Un cop més”. Bassa, amb el fotògraf Jordi Ribó, són els autors de Memòria de l’infern, un llibre amb el testimoni de supervivents dels camps nazis. Dels 20 protagonistes d’aquell llibre, ja no en queda cap viu. La també granollerina Núria Sala, que també ha estudiat els vallesans castigats pel nazisme, alerta d’oblits i imprecisions al BOE. En la seva recerca, Sala va trobar 35 persones mortes, 11 més que les 24 referenciades ara.
És clar que cal agrair la iniciativa de tornar una mica de dignitat als republicans assassinats a Europa després de la Guerra Civil pel nazisme i el feixisme. Però també és clar que cal ser crítics i apuntar que el procés de reconeixement a les víctimes camina molt a poc a poc i que cal rebel·lar-se contra un oblit vergonyós que només beneficia els repressors i els còmplices d’aquests repressors. Sempre al costat de les víctimes, cal continuar denunciant que hi ha centenars de milers de desapareguts de la Guerra Civil enterrats a les cunetes i que per superar un drama d’aquella magnitud i perquè no es torni a repetir mai més, el silenci i l’oblit no són instruments vàlids.