És possible i necessari respectar els drets dels petits propietaris –una altra cosa són els fons voltors– i alhora garantir la protecció de les persones vulnerables perquè no es quedin al carrer sense alternativa

La reivindicació de mesures per pal·liar la crisi de l’habitatg e s’ha traslladat al carrer. A la Puerta del Sol de Madrid, però també a la plaça Catalunya, a Barcelona, han recollit la indignació que va provocar el desnonament de Maricarmen Abascal, la dona de 87 anys que va haver d’abandonar en llitera el pis on havia viscut durant set dècades. Tenir una casa, conservar-la o emancipar-se s’ha convertit en un repte gairebé impossible per a moltes persones. Tot plegat ha obligat el govern espanyol a reaccionar de manera urgent. Aquest divendres, la votació al Congrés dels dos decrets sobre habitatge, que intenten reforçar la protecció davant els desnonaments i donar continuïtat als contractes vigents, pot ser un punt d’inflexió en la política espanyola. És possible i necessari respectar els drets dels petits propietaris –una altra cosa són els fons voltors– i alhora garantir la protecció de les persones vulnerables perquè no es quedin al carrer sense alternativa. Cal insistir-hi i també ampliar la mirada cap als nostres joves, que sense ingressos estables o amb sous precaris no poden assumir els preus del mercat. A Catalunya, gairebé la meitat de la població d’entre 30 i 44 anys viu de lloguer, quan el 2013 aquest percentatge no arribava al 30%. Davant d’aquesta realitat, cal adaptar les lleis perquè viure de lloguer no suposi viure amb una espasa de Dàmocles a sobre, amb el risc des quedar en qualsevol moment al carrer per interessos especulatius. Ara bé, les administracions han d’assumir el cost de les polítiques socials i evitar que recaigui sobre els particulars. Alhora, cal ampliar l’oferta assequible, mobilitzar habitatges buits i accelerar la construcció d’un parc públic permanent. Les mesures anunciades per Salvador Illa en el debat de política general –un fons d’emergència per evitar desnonaments i la compra conjunta d’habitatges– poden obrir vies útils, però s’hauran de valorar pels resultats. Davant una societat dividida entre els qui tenen l’habitatge garantit i els qui no cada grup polític haurà d’assumir aquest divendres la seva responsabilitat.

És possible i necessari respectar els drets dels petits propietaris –una altra cosa són els fons voltors– i alhora garantir la protecció de les persones vulnerables perquè no es quedin al carrer sense alternativa

Un punt d’inflexió en la crisi de l’habitatge