La història ben entesa ens ensenya més que no pas dates i esdeveniments. Ens fa veure que les coses semblen que no passen perquè sí

Aquest divendres que ve s’inaugura al Museu de Granollers l’exposició en què es podrà veure, per primer vegada, la gran majoria (10 de les 13 taules que formen l’obra) del retaule gòtic de l’església de Sant Esteve de la ciutat, atribuït als pintors Vergós i datat a finals del segle XV quan el consell de la Vila el va encarregar a benefici de l’església de sant Esteve. És una bona època, ja que és Quaresma, temps de contemplació. Coses de la vida, diran alguns… Però el 1915 el rector del moment, buscant l’assentiment –no pas fàcil– del consell de poble del moment, va vendre per 150.000 pessetes el retaule per aconseguir fons per construir part de l’Hospital-asil. No va ser una negociació ràpida, es van rebre crítiques, però les decisions d’un rector o d’un responsable públic ja les comporten (podria dir-se allò que va amb l’ofici). Finalment, i després d’una llarga negociació, el 1917 el que ara és el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) va comprar les 13 taules que custodia actualment. La història ben entesa ens ensenya més que no pas dates i esdeveniments. Ens fa veure que les coses semblen que no passen perquè sí. En cristià diem providència… Un rector i una ciutat moguts per tirar endavant el que ara diríem un hospital de qualitat… Una intuïció o decisió uns quants anys previs a les barbaritats de destrucció al voltant de la Guerra Civil. Una venda no a un particular, sinó a la Generalitat del moment… I ara de nou una ciutat amb les seves autoritats al davant que volen que al llarg d’un any el poble, el destinatari sempre de l’art i molt particular de l’art religiós, el conegui. Doncs sí, molt més que una casualitat. Quan sumen les voluntats de persones i entitats que volen treballar pel bé comú al servei de tots, la providència –o com cadascú l’anomeni– pot fer la seva feina. No és fàcil: calen actituds obertes i valentes, però en molts casos ha estat possible, i segur que en el futur continuarà sent així. En els moments que vivim, crec que és un bon camí. Els temps canvien, l’art, les idees evolucionen, però si es té com a rerefons el bé de tots, les intuïcions i les propostes confluiran tard o d’hora.

La història ben entesa ens ensenya més que no pas dates i esdeveniments. Ens fa veure que les coses semblen que no passen perquè sí

Un retaule, una ciutat i la providència