Quin és el moment òptim per reprendre de forma generalitzada l’activitat?

Aquesta setmana ha estat marcada pel retorn a la feina de sectors econòmics considerats no essencials i que, durant els darrers 15 dies, també havien hivernat l’activitat per intentar frenar la propagació del coronavirus. Les dades diàries que faciliten els governs mostren una desacceleració de nous contagis. És l’efecte del confinament estricte i, per tant, és lògic que durant els pròxims dies també es produeixi una disminució progressiva d’ingressos hospitalaris i, en conseqüència, de defuncions. El debat, ara, gravita cap a quin és el moment òptim per reprendre de forma generalitzada l’activitat sense que això faciliti novament un augment de contagis.

La situació és nova i, per tant, no existeix un manual d’instruccions per saber de forma precisa com s’ha d’actuar. La mostra és que, dins la mateixa comunitat científica, hi conviuen opinions no sempre coincidents. En circumstàncies excepcionals, i les inclemències meteorològiques podrien ser-ne un exemple com recentment ens va demostrar el temporal Glòria, existeix un dia zero. Passa la tempesta i, l’endemà, s’avaluen danys i comença la reconstrucció. En aquest cas no serà així. El virus no desapareixerà d’avui per demà. De forma immediata no hi haurà un moment en què estiguem lliures de coronavirus. Per tant, és evident que caldrà fer un retorn progressiu. És el que sectors industrials i la construcció han fet aquesta setmana.

Les empreses que han tornat a treballar no ho han fet igual. Distància, mascaretes, gel desinfectant o equips de protecció són conceptes que ens acompanyaran durant mesos. I, per tant, aquí també caldrà apel·lar a un renovat concepte de ciutadania basat en la responsabilitat quan s’aclareixi què passa amb el curs escolar, quan obrin bars i restaurants o quan es reactivi el turisme. Mentrestant, donar resposta a l’emergència econòmica ha de ser una prioritat política. Un 88% dels usuaris d’EL 9 NOU.CAT que han contestat l’enquesta sobre la implantació d’una renda mínima s’hi mostren a favor. Calen estratègies perquè, superada la crisi, no s’eixampli l’escletxa d’una fractura social. El debat d’una renda mínima –el govern central pensa de forma immediata en una aportació per a famílies vulnerables– s’haurà d’abordar.