Una actriu de primera
El passat dia 1 de novembre aquest periòdic va publicar una extensa informació sobre l’actriu i voluntària social Olga Pey i Rufí (Granollers, 1938-2021) a propòsit de la seva mort. Encertadament va incloure la notícia –amb foto inclosa– a la primera plana. Termòmetre de l’impacte que causen determinades notícies, les xarxes socials es van omplir de dotzenes de testimonis de condol. El seu comiat a la l’església de Sant Esteve va reunir un bon nombre de familiars i amics. Entre els assistents, es trobaven uns quants actors, companys amb els quals va formar part dels grups de teatre Quatre per Quatre i Acte Quatre, dues formacions amb un llegat més que significatiu els últims 30 anys.
El grup Quatre per Quatre va començar la seva singladura el 1982 a l’escola Vedruna a partir de la representació d’Els Pastorets, a iniciativa de les mestres Maria Gràcia Balada i Laura Valls. L’Olga Pey també hi va participar en les representacions de La meva Ismènia, d’Eugène Labiche, i de L’hostal de la Glòria, de Josep Maria de Sagarra. El 1991, però, una part de la companyia va separar-se’n per desavinences en l’orientació a seguir. Entregada i dedicada a la seva passió, l’Olga i altres actors van fundar Acte Quatre, dirigida per Esteve Banús. “L’Olga ha estat una de les millors actrius que he dirigit. Apassionada pel teatre, contagiava el seu entusiasme a tothom”, diu el director granollerí.
Treballadora incansable, l’actriu va intervenir en la majoria de les obres, si no totes, que Acte Quatre va portar als escenaris granollerins (el Teatre de Ponent, el Cercle Cultural i el Teatre Auditori) i d’arreu de Catalunya, amb què va obtenir diversos premis i reconeixements. Entre d’altres, el grup va guanyar el Premi de Teatre Caixa Manlleu del 2008 i ella, el primer com a actriu de repartiment al concurs de grups amateurs de teatre Ciutat de Tàrrega el 2014.
Al llarg de dècades, Acte Quatre ha posat en escena, entre d’altres, L’Hèroe, de Santiago Rusiñol; La trampa de la mort, d’Ira Levin; La ratera, d’Agatha Christie; Arsènic i puntes de coixí, de Joseph Otto Kesselring; Sola en la foscor, de Frederick Knott; L’hostalera, de Carlo Goldoni; Estrelles en un cel de matinada, d’Alexandre Galine; Così è (se vi pare), de Luigi Pirandello; La moral de la senyora Dulska, de Gabriela Zapolska, Dansa d’agost, de Brian Friel, i Les noies del calendari, de Tim Firth, que van representar pel 25è aniversari de la companyia sota la direcció de Pilar Pla el 2015.
Per a aquesta ocasió, van editar un calendari amb els nusos dels integrants del grup fotografiats per Jordi Ribó. Els beneficis de la venda es van destinar a la Unitat de Cures Pal·liatives de l’Hospital de Granollers. Tanmateix l’aniversari va servir per reconèixer la tasca de molts actors que han passat per la companyia: Miquel Güell, Joan Miquel Rodríguez, Víctor i Jèssica Enrique, Àngel Delgado, Maria Parera, Enric Vilamala, Salvador Pardo, Albert Soldevila, Núria Vilamala, Núria Parés, Manel Flores, Montserrat Gassó, Carme Giménez, Sara Martínez, Marta Valera, Anna Blanché, Josep Maria Lacorte, Jordi Romaguera…
Tot just celebrats els 25 anys del grup, l’Olga va ser distingida per l’Ajuntament amb la Medalla de la Ciutat 2016 per ser “una dona activa en el món cívic i cultural de Granollers, amb una trajectòria de més de 30 anys en el teatre amateur”. També va ser destacada per la tasca que va fer com a catequista de la parròquia de Sant Esteve durant més de 40 anys i per la seva dedicació al voluntariat. Va col·laborar activament amb l’Hospital de Granollers, amb el Centre Montserrat Montero i amb Oncovallès, on va dirigir un taller terapèutic durant vuit anys.
Com a actriu de cinema, va participar en el curt Tres canicas y una rosa, del desaparegut Bertus Compañó; a Atrapats, de Miguel Puertas, i a El baró de Trenta Passes, de Josep Rovira, film al qual van actuar també veïns del barri del Lledoner i actors amateurs com Josep Bover i Jordi Gendra.
Dona d’escena, la seva vida bé podria donar per fer una obra, el seu primer marit, Raimundo Pasqual, va morir a les inundacions de Terrassa de 1962 i es va quedar sola amb una nena de 16 mesos. L’Olga es va casar en segones núpcies amb Enric Vilamala. El resultat d’aquests dos matrimonis, repetia orgullosa, són “quatre filles meravelloses”: l’Eva, la Núria, la Cristina i l’Olga.