Cal tenir ànims i coratge per crear alternatives necessàries en què la vida estigui al centre i no pas l’acaparament i la destrucció

“Cuidar la terra, cuidar les persones.” Aquest ha estat el lema de la quarta Fira d’Economia Social i Solidària que aquest 6 de novembre passat s’ha celebrat a Granollers. Tota una definició d’una economia que, a poc a poc, es va obrint pas a la nostra societat. La paraula economia ve de la suma de dues paraules gregues: oikos i nomoi, que vol dir ‘les lleis que regeixen la casa’. Crec que la majoria de nosaltres volem que, amb els recursos de què disposem, casa nostra estigui cuidada, on tothom s’hi trobi a gust, ben atès i amb les necessitats cobertes. Aquesta és la realitat? I aquest és el desig de tothom quan es tracte de la casa comuna, del nostre planeta Terra?

Les oikos nomoi dels últims segles han portat a l’esgotament d’aquesta casa comuna, el seus recursos no donen per més i, en comptes de cuidar-la, hi aboquem tanta brutícia que fa perillar la nostra existència. Amb aquestes lleis, uns viuen a luxoses habitacions i lapiden tot el que troben mentre que d’altres viuen a l’habitació del costat, lúgubre, on es moren de fred i gana. Aquesta casa que hem creat és la que volem?

En els últims segles s’han desenvolupat diferents sistemes econòmics. Alguns busquen el poder personal i defensen la desigualtat dins la casa apropiant-se dels seus béns i de les seves persones, impulsant estratègies per expandir-se, com ara la propaganda, el consumisme, l’individualisme o el mite del creixement com a indicador d’una bona economia. Obvien el valor d’allò comú i identifiquen l’acaparament de béns amb qualitat de vida i basteixen el discurs cultural que aquesta és l’única manera de viure. Aquest model que fomenta la competitivitat entre les persones també les aïlla de la vida comunitària i del suport que aquesta pot donar-hi. L’home i la dona ideals són els que triomfen, els que aconsegueixen un estatus elevat. És una economia suïcida que porta a la destrucció de la casa comuna i a la precarietat de la majoria. I val a dir que, si bé altres models han tingut més en compte el benestar dels seus habitants, han descuidat la cura de la casa comuna, la Terra.

Davant d’aquesta situació que ja ens afecta directament a tots ens preguntem: hi ha alternatives? Les fires d’economia social i solidària que en els últims anys s’han organitzat arreu de Catalunya i a la nostra comarca a Granollers, Cardedeu o Montornès, ens diuen que sí, que hi ha altres opcions i que les podem portar a terme. La Fira d’aquest passat dissabte n’és un bon exemple.

A l’entorn de la plaça Maluquer i Salvador s’han mostrat uns 17 projectes que ja s’estan fent a la comarca. També hi va haver xerrades sobre assumptes bàsics i essencials en aquest canvi de model, com ara l’alimentació, la mobilitat, la cultura…; activitats lúdiques i culturals, taules rodones, que feien de la Fira un organisme ben viu i dinàmic, que ens deia que la nostra casa comuna pot funcionar d’una altra manera i que només podem lluitar contra el seu deteriorament i precarització anant cap a un altre model econòmic, un model que enfront de l’individualisme proposa la cooperació; enfront dels guanys, el repartiment; enfront de la destrucció i l’acaparament, la cura per la terra; enfront de l’explotació, cuidar les persones. És a dir, una economia per a la vida. Per això la major part d’aquests projectes prenen forma de cooperatives, d’associacions, d’empreses petites… Models que no són nous a Catalunya, ans al contrari, tenen una gran tradició, com hem vist a l’exposició sobre el cooperativisme al país de la Fira. Es tracta d’un model lluny de les multinacionals o de les grans empreses i corporacions que, per sobre de tot, miren pels beneficis dels accionistes i consells d’administració.

Curiosament, aquesta Fira ha coincidit amb una mostra més de la inoperància de moltes polítiques, les de pur maquillatge, com ara l’escenificació de la cimera de Glasgow, amb acords, sí, però sense cap compromís, o l’enèsima pèrdua de sòl agrícola i de biodiversitat a la comarca, amb l’aprovació d’un nou polígon industrial a Granollers o el projecte d’ampliació del Circuit de Catalunya. Hi ha dos models: un que es basa en l’expansionisme del segle XX i que ja veiem on ens està portant i l’altre, en una economia per a la vida.

La Fira de Granollers i les que es porten a terme a Catalunya ens mostren que hi ha un grapat de persones i grups que en aquest moment de crisi i de por ens diuen que cal tenir ànims i coratge per crear alternatives necessàries en què la vida estigui al centre i no pas l’acaparament i la destrucció. Un model econòmic que se sent partícip i responsable dels esdeveniments del planeta, que cuida la Terra i les persones. Un model en què l’ús dels recursos disponibles és just per als que som ara i per a les generacions futures. Un motiu d’esperança en el qual cadascú ha d’entomar el seu propi grau de responsabilitat.