Mercadejar amb vides humanes per després deixar-les soles al món, encara que sigui amb un compte corrent generós, encara que sigui d’aquí a quinze anys comptant que el càncer i la demència són benèvols, hauria de ser un escàndol penat legalment però també socialment

Com podia guanyar-se una altra portada? Com podia superar el dol? Quin incentiu podia trobar per llevar-se? Com que la casa és gran, l’actriu Ana Obregón ha decidit comprar-se una nena al mercat internacional de nadons. El motiu: “Ja mai tornaré a estar sola”, ha dit per Instagram. És a dir, un còctel de frivolitat i d’egoisme. I el càlcul que la tràgica mort del seu fill li donarà cobertura per fer-se perdonar una petita il·legalitat com aquesta. La notícia és nefasta des de tots els punts de vista: legal, moral, biològic, psicològic, ètic i fins i tot des del sentit comú. Per una vegada no hi ha dilema, no hi ha tragèdia èpica: la llei i la moral estan perfectament alineades sobre l’abús que representen els ventres de lloguer. A més, impliquen una doble violència classista: d’una banda, els rics s’aprofiten de la vulnerabilitat de les dones pobres (sí, també als Estats Units hi ha quart món, no fotem) i, de l’altra, s’aprofiten d’una escletxa jurídica per legalitzar aquests nadons, un buit legal estratègicament beneficiós per a la classe alta, l’única que es pot permetre aquest tipus d’operacions. O algú s’imagina les cartes canviades, amb les famoses de torn entregant els seus cossos a desconegudes per solidaritat? Però per si tot això fos poc insultant, Ana Obregón serà mare d’un nadó després de l’edat de jubilació, cosa que seria impossible de forma natural o amb una adopció legal perquè supera de quinze i vint anys l’edat permesa. És curiós que, essent biòloga, hagi estat tan prepotent de voler superar la biologia per un caprici de rica fora dels seus cabals. No existeix el dret de ser mare a qualsevol preu. Les qui són els subjectes de drets en primer lloc són la mare i el nadó, que són les indefenses, no la clienta. Hi ha d’haver límits per defensar els drets humans. I tanmateix res de tot això es podrà imposar a la maquinària mediàtica rosa. Cap argument legal o moral valdrà més que la lletania indocumentada dels telepredicadors. Comença la campanya per blanquejar la compra de la nena amb paraules d’amor, amb diners, amb llàgrimes, amb sororitat, amb la memòria dels morts. I és així com la dreta trobarà el camí fàcil per tornar a posar sobre la taula un debat que hauria de ser implantejable perquè només es basa en falses premisses de primer de ric: ella ho pot pagar, cadascú pot fer el que vulgui, hi ha pares pitjors. Mercadejar amb vides humanes per després deixar-les soles al món, encara que sigui amb un compte corrent generós, encara que sigui d’aquí a quinze anys comptant que el càncer i la demència són benèvols, hauria de ser un escàndol penat legalment però també socialment. L’última extravagància d’Ana Obregón no li hauria de sortir a compte.

Mercadejar amb vides humanes per després deixar-les soles al món, encara que sigui amb un compte corrent generós, encara que sigui d’aquí a quinze anys comptant que el càncer i la demència són benèvols, hauria de ser un escàndol penat legalment però també socialment

Una altra exclusiva