Imaginar-se un futur sense bicicletes i patinets vol dir imaginar-se un futur impossible

Imaginar-se un futur sense bicicletes i patinets a les ciutats mitjanes i petites de la comarca vol dir imaginar-se un futur impossible. Confiar en un futur amb l’actual preeminència irrenunciable de cotxes, camions i motos de combustió vol dir fer-se trampes al solitari. Igual que imaginar-se que els vehicles elèctrics continuaran ocupant els millors espais per circular a les vies a costa dels vianants, els ciclistes i els patinadors. No, aquest no és el camí. El canvi climàtic no es farà enrere –si és que som capaços de no perdre l’oportunitat– perquè en lloc de cremar benzina i gasoil als motors dels milers de vehicles privats actuals es cremi gas o petroli a unes quantes centrals elèctriques, necessàries mentre no es faci un tomb de debò per les fonts d’energia renovable.

Fins no fa gaire, a penes 75 anys, la bicicleta era el mitjà de transport per definició a Granollers, Mollet, Caldes, Sant Celoni… És clar que anava darrere d’anar a peu i és clar que responia al fet que la bici era un instrument barat, assequible i fàcil per desplaçar-se. En dues o tres generacions, la bicicleta va quedar arraconada per la democratització dels vehicles de combustió i perquè anar amb moto o tenir cotxe significava l’assoliment d’un cert estatus social, un senyal de triomf per a un mateix i per als que l’envolten. Però és que ara mateix el planeta ja no pot aguantar cap més comportament amb tan poca substància com aquest.

Ni que sigui per salut, cal anar més amb bici. Pujar-hi i fer-la servir disminueix un 46% les probabilitats de patir una malaltia del cor i fa caure un 45% el risc de desenvolupar un càncer, segons un estudi publicat al British Medical Journal. Anar amb bici millora la salut mental: el cervell s’oxigena més i permet pensar amb més facilitat. Segons un estudi danès, els nens que van a escola amb bicicleta treuen millors notes. I els qui la fan servir regularment pateixen menys depressions.

Aquest dijous a Granollers, més d’un centenar de ciclistes han sortit al carrer per canviar consciències. I ho han fet de forma festiva i saludable, sense emetre ni un gram de contaminants a l’aire ni fer cap més soroll que el del fregament dels pinyons. No són bojos, altres ciutats i pobles són possibles. Només hi calen més bicis.