Educar i educar-se és pensar que l’espai on residim és rellevant a l’hora de transformar el sistema educatiu

Aquest 30 de novembre passat s’ha commemorat els 30 anys del naixement de la Xarxa de Ciutat Educadores amb un lema ben potent: “30 anys transformant persones i ciutats per a un món millor.” Granollers, amfitriona d’una trobada de quatre ciutats (Rosario, Barcelona, Bilbao i Granollers), participa en aquesta xarxa de ciutats que va néixer en moments en què els processos de degradació i gentrificació de barris sencers de moltes grans ciutats ja no tenien aturador i era evident el progressiu deteriorament de la tolerància social en la convivència quotidiana; l’espai urbà no era –ni és– només espai de seguretat i llibertat, sinó espai de conflicte. Educar i educar-se és pensar que l’espai on residim, barri i ciutat, també són rellevants a l’hora de transformar el sistema educatiu i tinc la certesa que anem tard per evitar més segregació i conflictes socials més cruents. Ja no podem errar el camí i és urgent revitalitzar projectes educatius de ciutat, compassius, comprensius i inclusius, i emprendre accions que evitin danys irreversibles a l’esperit de ciutadania. Com més precària i més incerta se’ns fa l’existència, com més veloçment passa la vida, més afinada sembla la idea que no podem aspirar al millor però si que podem, encara, evitar el pitjor. He mirat el món sabent que no tot és possible però sentint que havia de lluitar perquè ho fos. Ara penso i sento que cal esquivar el pitjor. El pitjor que ens pot passar és no tenir la fortalesa i la valentia necessàries per evitar que la nostra ciutat expulsi residents per manca de feina, d’habitatge, de salut, de bona educació o d’estima. VETLLAR PER LA SALUT DE TOTHOM Un sol exemple: una ciutat expulsa si no vetlla per la salut de tots. Potser la Covid-19 no és el pitjor mal. A Construir y habitar. Ética para la ciudad. (Anagrama, 2019), el sociòleg Richard Sennett fa un clam per habitar la ciutat sense posar en major perill la salut de la naturalesa i de l’home: construir cases amables per a tot ciutadà, fetes de materials no fabricats de formes altament contaminants, com el formigó; anar a peu per reduir l’ansietat i fer-ho per itineraris traçats pensant en els ancians i l’infant; disposar de molt verd; ni cotxes ni sorolls estridents; tenir present que el CO2 queda en l’atmosfera i els oceans durant segles o que el pitjor assassí es la contaminació de l’aire per fines partícules. Sense necessitat de fugir al Montseny a respirar aire net, l’aire serà més net. Aquesta també és una corba a aplanar!

Educar i educar-se és pensar que l’espai on residim és rellevant a l’hora de transformar el sistema educatiu

Una ciutat que no expulsi