Els valors, siguin ètics, cívics, econòmics o estètics, s'eduquen per contacte, gairebé per osmosi i immersió

La nova assignatura de formació ciutadana que es proposa per a l’ESO portarà per títol Educació en Valors Ètics i Cívics. Fa molta falta però cap assignatura no resoldrà els principals problemes de convivència que tenim, la magnitud de la tragèdia és profunda i no passa per posar una nova matèria sinó per un replantejament de l’educació, del paper de l’escola i del rol dels docents. D’altra banda, i això és essencial com tot el que es refereix a l’educació, educar en valors ètics i cívics és feina de tots, família, escola, ciutat, mitjans d’informació i comunicació de tot tipus i requereix un alt nivell d’implicació. Els valors, siguin ètics, cívics, econòmics, estètics o de l’esfera que preferiu, s’eduquen per contacte, gairebé per osmosi i immersió. Si hem de ser sincers encara no ho sabem ben bé com s’eduquen però sí que sabem com no s’eduquen! No s’eduquen a través de la paraula, en el dir, s’eduquen en el fer, mostrant, donat testimoni d’acció. És justament per això que no pot haver-hi educació per al compromís ciutadà si qui fa de mestre no dona cap mostra del seu propi compromís personal! Els valors ben assumits es pensen, senten i practiquen. Si puc definir què és la solidaritat, em sento solidària amb qui pateix però no faig res per alleugerir el seu patiment no puc dir que soc solidària perquè hi manca l’acció. Estem avesats a estimar el bé i a practicar el mal. Tots, o si més no la major part de la població, coneixem la teoria dels contenidors de deixalles: verd/vidre, marró/orgànica, blau/cartró, groc/lleugers i gris/rebuig. Aleshores, com és que no s’utilitzen adequadament? Si estudiéssim aquesta incoherència comprovaríem que entre els usuaris dolents hi ha polítics que ho han implantat, tècnics en gestió de residus, ambientòlegs i ciutadans ben preocupats per la salut de tota biodiversitats o del planeta sencer. Tot plegat ens passa perquè una cosa és dir i l’altra fer i del desig a la pràctica hi ha un recorregut que s’ha de fer amb esforç i implicació personal. Sense un compromís individual res no canviarà, ni la recollida de deixalles, ni l’educació en valors ètics i cívics, ni la salut del planeta. Fixar ODS (objectius de desenvolupament sostenible) i fer-ne bandera no té sentit si no estem disposats a canviar, per exemple, models de compra. No té sentit voler educar en valors ètics i cívics si no estem disposats a comportar-nos de manera ètica i cívica.

Els valors, siguin ètics, cívics, econòmics o estètics, s'eduquen per contacte, gairebé per osmosi i immersió

Una cosa és dir i l’altra, fer