Una desescalada necessària que s’ha de fer amb rigor
Aquest cap de setmana s’ha produït un punt d’inflexió. Després de molts mesos finalment s’ha aixecat l’estat d’alarma, el paraigua jurídic utilitzat per aixoplugar restriccions de drets fonamentals via confinament nocturn, confinaments perimetrals o limitació de reunions amb l’objectiu de frenar la Covid-19. Aquestes restriccions a partir d’ara es relaxen per norma general –les autonomies poden aplicar mesures amb autorització judicial prèvia–, per la qual cosa des de la mitjanit de dissabte ja es pot circular lliurament a qualsevol hora. És una bona notícia perquè va acompanyada, també, d’una millora de les xifres de pandèmia.
L’efecte de la vacunació es comença a notar i ja baixen els contagis, la primera baula d’una cadena que ha de conduir a un descens d’ingressos hospitalaris i també de defuncions. Cal subratllar –encara que sigui una obvietat– que desapareix l’estat d’alarma però no l’amenaça del virus. No es poden llançar les campanes al vol. Al Vallès Oriental, el risc de rebrot ha baixat de 425 a 276 en una setmana i la velocitat de reproducció de la malaltia també ha caigut, d’1,13 a 0,84. A les grans ciutats vallesanes també s’experimenten caigudes de contagis, però no pas al mateix ritme que a la resta de la comarca. A Granollers, el risc de rebrot es troba a 360 i a Mollet, a 308. La guàrdia, doncs, ben alta.
Amb el manteniment d’algunes restriccions –reunions de màxim sis persones, limitació d’aforaments… – es vol reduir la interacció social per evitar repunts en un moment clau perquè la pandèmia està a punt de ser embridada. Si el ritme de vacunació es manté, la segona meitat de l’any serà molt diferent. Sectors com el de la restauració, el de la cultura o el del comerç han estat molt castigats. Convé, amb prudència, donar-los oxigen. I no només per una qüestió econòmica, sinó també de benestar emocional de tots nosaltres.
Per això, ara toca encarar el futur amb optimisme, dissenyar una ràpida recuperació i mirar que no quedi ningú enrere. La crisi sanitària, tot i que no desapareixerà d’avui per demà, anirà remetent, però tindrà altres cares. I el que seria inadmissible és que, ara, la crisi fos de gestió. La desescalada, necessària, s’ha de fer amb rigor. Ens hi va molt.