Dietari de l'okupa de l'altell

Des de la distància i l’enyor he mirat de comprendre i no jutjar el pare, i he pogut connectar molt més amb ell des de l’absència / Imatge: James Gooch (Saatchi Art) Dilluns 21 d’octubre de 2024VespreVaig a l’enterrament del pare d’una amiga. Tots els morts ens recorden les nostres pèrdues. Fa 20 anys que va morir el pare. La seva vida queda en un passat molt llunyà. Va morir massa jove, tenia 64 anys. El pare havia tingut quadres de depressió; quan era joveneta em feia vergonya parlar-ne. Em costava entendre’l. Era un bon home que no va tenir una vida gens fàcil. Des de la distància i l’enyor he mirat de comprendre’l i no jutjar-lo, i he pogut connectar molt més amb ell des de l’absència. Dimarts 22 d’octubre de 2024NitTrobada amb el club de lectura de Sant Eulàlia de Ronçana. És un club que he visitat amb altres novel·les anteriors, molts dels lectors han anat seguint la meva trajectòria. Abans de començar em fan una petita entrevista els de Canal SET, Santa Eulàlia Televisió. El coordinador del club és el periodista i escriptor Albert Forns. Ha fet una anàlisi detallada del llibre: estructura, personatges, llenguatge... El públic hi participa activament, una de les qüestions que més els interessa és com ha estat el procés d’escriptura. Cada vegada que explico què és per a mi escriure i com cuino les meves novel·les, reflexiono en veu alta sobre aquests temes i se’m plantegen noves preguntes. Dimecres 23 d’octubre de 2024TardaAvui fem una excussió a peu amb els nens i nenes de segon de Primària fins a Can Llinars de Sant Pere. Fa sol i bona temperatura. La família d’un dels alumnes de la classe són els propietaris de la masia i aprofitem l’ocasió per visitar-la dins del treball de descoberta del nostre patrimoni. Porta el nom de la família dels primers propietaris, Llinars (segle XIII), i té el seu origen en els camps de lli que hi havia antigament a la zona. Quan aquesta primera nissaga es va extingir, el mas va passar a mans dels Sagarra, que hi estiuejaven al segle XIX. L’any 1885 Ferran de Sagarra i de Siscar (pare de l’escriptor Josep Maria de Sagarra) va instal·lar a la planta baixa de la masia, i en diversos annexos, una important indústria de productes làctics: formatges, llet condensada, mantega, cremes de llet, etc. La família residia a la planta noble. Segons explica Josep Maria de Sagarra a les memòries, va ser allà on l’any 1915 va escriure el poema d’El mal caçador. Durant anys, la masia va estar dividida en dues estades: la de la família Bruguera i la dels Sagarra. Dijous 24 d’octubre de 2024TardaEstic contenta i agraïda, però molt esgotada. Necessito aturar el cap. Recullo olives al jardí. Em relaxa no pensar en res, només a anar recollint arbequines. Divendres 25 d’octubre de 2024VespreA la tarda, presento El cor del balneari a la biblioteca de Sant Celoni amb la Maria Vallejo. Plovisqueja. Però, malgrat tot, la sala s’ha omplert. Màxim agraïment a tots els que ens han acompanyat, en especial, a la Carme Canyelles, presidenta d’Òmnium del Vallès Oriental, i als representants d’Òmnium de Sant Celoni per donar suport a l’acte. Dissabte 26 d’octubre de 2024TardaMarxem cap a Lleida. Al migdia presento a la llibreria Caselles. Fem tot el camí amb pluja. M’acompanya l’escriptora Montse Sanjuan. Només ens coneixíem de les xarxes. La literatura et fa aquests regals. Un fotògraf del diari Segre ve a fer-nos unes quantres fotografies. La presentadora destaca el treball dels personatges com un dels punts forts de la meva novel·la. Em demana quin és el meu preferit sense comptar la protagonista. És difícil, però em decanto per la senyora Lisa, la clienta més vella, amb un passat aventurer, que com la Xahrazad de Les mil i una nits va narrant les seves històries a la Lola.Anem a dinar al Celler del Roser, mengem de meravella. I abans de tornar, ens desviem fins al Castell del Remei, un celler que remunta la seva història al segle XVIII, per comprar un parell d’ampolles de Garnatxa Castell del Remei, el vi que la periodista Mònica Socías va aparellar amb El cor del balneari en el seu projecte “La ploma i el vi”. Un vi “intens i profund, amb nervi i saborós, qualificatius molt apropiats també per a aquesta història. D’un roig robí amb fruita vermella, negra, mora, fruites del bosc, flors dolces i un especial punxant en el nas, amb fons d’herbes aromàtiques, balsàmic, làctic i molt intens...” . Diumenge 27 d’octubre de 2024TardaDurant tot el dia, assaig general de la festa del Vilamagore. El cap de setmana vinent és la festa.

Dietari de l'okupa de l'altell

Una història com un vi intens i profund, amb nervi i saborós