Una majoria per governar o per la independència?
Els resultats de la nit electoral del 14-F formen un nou Parlament amb majoria independentista. Tot i això, a Catalunya, ha guanyat el PSC, triomfant també al Vallès Oriental. Aquests resultats obliguen a pactes i diàleg, sense exclusions ni vetos. Si se sumen els diputats d’ERC, Junts i la CUP, queda clar que l’independentisme no hauria perdut gaire gas i que divisions internes, com les del PDeCAT o el PNC a l’espai postconvergent heretat per Junts, han penalitzat poc. Una altra cosa és el que ha passat a l’arc polític no-independentista. El PSC s’erigeix com a primera força al Palau de la Ciutadella en vots i deixa enrere la seva travessa pel desert que va arrencar amb l’inici del procés. El candidat socialista Salvador Illa, de la Roca, ha tret uns resultats magnífics a partir de la davallada de Cs i ha anat una mica més enllà i tot, fins al sorpasso. A diferència de Pasqual Maragall, Illa ha guanyat en vots absoluts i ha igualat en escons a ERC, segona força. El soufflé de Cs ha punxat de forma fenomenal i la desfeta només és comparable amb la seva escalada meteòrica a les eleccions del 155, les del 2017. Més preocupant és el suport de milers de catalans a la ultradetana Vox, que es col·loca com a quart partit al país. El populisme ultramontano convenç a base d’eslògans tramposos i provocació xavacana, però haurien de ser la resta de formacions les que haurien de fer veure a la gent que els vota que es tracta d’una presa de pèl. Finalment, En Comú Podem manté els diputats que tenia i el PP en perd un.
Amb el permís de la CUP, ERC i Junts sumen per reeditar un nou govern a la Generalitat. Sembla un pacte natural, però s’haurà de comprovar si les ferides de mesos i mesos de desconfiances mútues continuen supurant. No són descartables altres possibilitats ni sumes. Sobrepujar l’esclerosi del govern durant més d’un any és imprescindible perquè les urgències truquen a la porta: la gestió de la pandèmia, l’administració de la crisi, la reactivació gràcies als fons de la UE, el canvi climàtic… No serà senzill, però justament per això la política, la política amb majúscula, fa possible allò impossible.