No es poden prendre decisions econòmiques sense tenir en compte la salut. Com tampoc a l’inrevés

Després d’una setmana amb força soroll de passadissos, el govern de la Generalitat ha anunciat finalment un pla d’obertura progressiva de l’activitat social i econòmica a partir d’aquest dilluns vinent. S’allargarà dos mesos i tindrà quatre trams, amb una durada de 15 dies cadascun. L’anunci calma –relativament– els ànims de diversos sectors econòmics, com el de la restauració o el de la cultura, que havien vist com les mesures imposades per fer baixar la corba de contagis d’aquesta segona onada eren una carregosa soga al coll quan encara no s’havien recuperat del confinament del mes de març. El govern ha expressat en veu alta que no vol caure en els errors de la primera desescalada, quan es va pecar de precipitació.

Aquests dies, però, la imatge que ha donat el govern de la Generalitat no és la que s’espera d’un executiu que està al capdavant de la gestió d’una pandèmia, amb centenars de persones ingressades a les plantes dels hospitals d’arreu del país i amb desenes de víctimes diàries. És cert que ningú no pot acreditar experiència de governar en una situació tan extrema com l’actual, però els desencerts que s’han comès no es poden justificar tan a la babalà. La filtració del document de treball on s’estava estudiant com fer la desescalada és només la punta de l’iceberg d’una colla de picabaralles electoralistes dels dos partits que comparteixen govern, JxCat i ERC. Declaracions d’algun conseller posant-se al costat d’un sector econòmic concret per erosionar les àrees de gestió que estan a mans d’un partit que no és el seu no és gens ètic en un moment en què les frivolitats haurien de ser les justes. Com tampoc no és fàcil de defensar un repartiment d’ajudes als autònoms que ha culminat amb la destitució de dos alts càrrecs del departament de Treball, Afers Socials i Família.

La situació del govern català –amb un president inhabilitat, dos socis de govern que es comporten més com a rivals que com a socis, unes eleccions a l’horitzó i uns recursos econòmics limitats– no és l’òptima per afrontar un crisi sanitària, social i econòmica com la que estem patim. El que se li ha d’exigir és, com a mínim, que no contribueixi a generar més incertesa que la que el virus escampa. No es poden prendre decisions econòmiques sense tenir en compte la salut. Com tampoc a l’inrevés. Els tècnics d’una i altra àrea han d’aportar coneixement i recomanacions ponderades, però en última instància calen decisions polítiques, que pensin en el bé comú. Un mica més de política i menys politiqueig.