La Mitja excel·leix en termes esportius i de participació, però és que també ho fa organitzativament amb els 800 voluntaris

La Mitja ha tornat a demostrar que és quelcom més que una cursa. Que 4.000 atletes de totes les condicions –des de professionals fins als que la feien per primer cop– tornin a córrer pels carrers de Granollers, les Franqueses i la Garriga amb la normalitat que permeten les restriccions de la covid no és gens trivial. El lema de l’organització, “és quan corro que hi veig clar”, serveix de guia per a una cursa que és capaç de superar una pandèmia que tot ho estreny, que tot ho escanya. Aquest diumenge passat al matí, els 4.000 corredors han certificat que la Mitja gaudeix d’una envejable salut de ferro i que cap virus no és capaç de tombar-la.

La 36a edició de la Mitja ha retornat als seus orígens en les dates de sempre i amb el circuit de tota la vida. L’any passat, es va haver d’organitzar al mes de juny i es va fer córrer els atletes pels polígons industrials per evitar les aglomeracions. Mike Boit, Antenayeh Dagnachew i Debelu Ede s’han endut els llorers a la categoria masculina, amb un cert punt agredolç perquè hi havia moltes esperances que serien capaços de rebaixar els seus temps per sota d’una hora. Però, fet i fet, això fa brillar encara més el rècord femení aconseguit per Purity Jemutai, que va aturar el cronòmetre a l’arribada davant del Palau d’Esports en 1 hora 7 minuts i 18 segons, que vol dir una rebaixa d’uns tres minuts sobre la millor marca que hi havia fins ara. Darrere de Jemutai, van travessar la línia de meta Ethlemahu Sintayehu i Naomi Mitchell. Els aplaudiments del públic que anava recollint Jemutai pels carrers a mesura que s’anava apropant a la meta són tota una declaració d’intencions per posar en valor l’esforç i els resultats de l’esport femení i per dedicar-li més atenció per part dels mitjans de comunicació.

La Mitja excel·leix en termes esportius i de participació, però és que també ho fa organitzativament amb els 800 voluntaris que vetllen perquè tot rutlli. Tocar un instrument o cantar mentre passen els corredors per animar-los o lliurar-los una ampolla d’aigua pot semblar poca cosa, però sumen un caliu que no té cap altra prova del país. El cor de la Mitja batega amb força, ara només falta que la covid es faci enrere perquè es puguin recuperar les activitats paral·leles que també fan gran la prova.