Dietari de l'okupa de l'altell

“Es la novela más hermosa escrita en la posguerra española” Dilluns 9 d’octubre de 2023VespreCaminem. Els pins desprenen enyorats la mullena de la nit, les teranyines del bosc l’han fet presonera en petites càpsules fantasmagòriques. Les notícies sobre Gaza i Israel omplen informatius, premsa i el Twitter, entretant els morts d’un i altre bàndol, ja superen el miler en dos dies. A la tarda, tenim reunió on line amb la junta d’Escrivim. Dimarts, 10 d’octubre de 2023NitUna cortina de boira baixa va enretirant-se per deixar pas a l’espectacle d’un nou dia i nosaltres caminem. A la tarda, baixo amb tren a Barcelona. La Maite Carranza ha presentat la novel·la La lloba grisa a la llibreria Gigamesh. No hi cabia ni una agulla. Bruixes, dones valentes i la llegenda de la lloba gris. Ja tinc ganes de llegir-la i anar fent boca per a la reedició de la trilogia de La guerra de les bruixes –del que n’és la preqüela– i que sortirà l’any vinent. Israel intensifica els bombardejos i deixa Gaza sense electricitat, gasolina i aliments. Hamàs amenaça d’executar ostatges per cada bombardeig sense avís. Les reserves d’aigua dels embassaments de la conca interna de Catalunya baixen del 21%, el mínim històric registrat amb una sequera pitjor que la del 2008. Avui TV3 emet l’últim dels tres capítols del documental “Generació Porno”. Una iniciativa molt interessant per fer-nos reflexionar a tots plegats. Deixa clar que hi ha una generació porno. I que cal treballar perquè aquesta no sigui l’educació sexual dels joves. Dimecres, 11 d’octubre de 2023TardaCaminem. La fosca ja s’ha menjat moltes hores del dia. Al migdia, vaig a dinar amb els fills. Dijous, 12 d’octubre de 2023TardaJo no tinc res a celebrar. Treballo a l’ordinador, aprofito que no tinc escola per avançar. Divendres, 13 d’octubre de 2023TardaVaig a comprar. Fa molta calor. A la tarda tenim assaig del teatre del Vilamagore. Les negociacions dels socialistes amb nacionalistes semblen encallades i la investidura de Sánchez de moment no progressa adequadament. He rellegit La plaça del Diamant de Mercè Rodoreda. En tenia un record molt desdibuixat. Continuo sent molt més de Mirall trencat, però he gaudit molt amb aquesta relectura. Tot i haver-se publicat el 1962 el seu estil narratiu m’ha semblat molt modern. La Natàlia, la protagonista, ens explica la seva història en primera persona, com si fos una conversa. Un monòleg interior, col·loquial i a la vegada poètic que ens permet conèixer els aspectes psicològics d’aquest personatge. Segons Gabriel García Márquez “es la novela más hermosa escrita en la posguerra española”. Està situada a la segona república, la guerra civil i la postguerra; però alhora farcida d’elements fantàstics com els somnis i els coloms. Parla de la pèrdua, del procés d’identitat, del rol de la dona, de la misèria... I de mil coses més. L’he deixat completament guixada! Dissabte, 14 d’octubre de 2023NitAnar al Teatre Nacional de Catalunya ja és un espectacle. Anar-hi amb uns amics i poder seure molt a prop de l’escenari és meravellós. Tenia moltíssimes ganes de veure l’adaptació de Carlota Subirós i Ferran Dordal de La plaça del Diamant. M’ha semblat una versió molt fidel a la novel·la, ja que narra la història a través de 10 Colometes-Natàlies. Dones diferents que habiten en la protagonista. Perquè, com deia la Rodoreda en una entrevista que li va fer Dolors Oller per a La Vanguardia:“Una persona té moltes personalitats i un escriptor, més.” A l’escenari, una 11a dona posa la música ambiental en directe. Tota l’obra es va explicant amb un llenguatge plàstic i poètic d’una gran bellesa, en un transitar continu d’objectes per l’escenari com una dansa. Després, un soparet, una cervesa i parlar de l’obra i la vida, en un bar de la Diagonal, el millor. Diumenge, 15 d’octubre de 2023NitLa temperatura ha baixat, però em nego a deixar d’esmorzar a la terrassa. Avui és el meu sant. Soc de celebrar-ho tot. Dinem a casa la mare, que també es diu Teresa. La tarda, la dedico a fer pasta de full amb poma i magdalenes amb un toc de mandarina per convidar demà els companys de l’escola. Em quedo fins tard, tinc curiositat per veure qui s’endú el premi Planeta. Sonsoles Ónega, guanyadora amb Las hijas de la criada i Alfonso Goizueta finalista amb La sangre del padre. Com que no les he llegit, només diré una cosa: amb la dotació que té aquest premi, menjarien uns quants escriptors durant bastant temps.

Dietari de l'okupa de l'altell

“Una persona té moltes personalitats i un escriptor, més”