Benvingut Sant Jordi, però no cal que cada any sigui el que s’han comprat més roses i més llibres que mai

Regalar, per Sant Jordi, una rosa a la noia estimada ve de lluny. A la Catalunya del segle XV ja es feia en el palau de la Generalitat. També s’hi aplegava una fira de roses. La Renaixença del segle XIX donà un impuls nou a la festa, i la va convertir en diada cívica i patriòtica. Al segle XX s’hi afegí la celebració del Dia del Llibre. Si no tingués cap rosa el dia de Sant Jordi em quedaria amb un pam de nas i em plau triar el llibre adequat. És una festa captivadora: multitud al carrer celebrant l’amor i la cultura i de manera acolorida, lluminosa i cívica. Però hi ha un parell de qüestions que canviaria. Primera qüestió: com és que a totes les escoles s’explica o es representa d’una manera o altra i any rere any la llegenda i no se n’explica la història? Tots els nens coneixen això del drac, el cavaller, la princesa, la sang i les roses. En canvi, què en saben del personatge històric? Per què no s’explica Sant Jordi des de la història o des de l’hagiografia? No és interessant saber que el seu nom significa ‘pagès’ i per això és considerat patró de les collites, que va morir martiritzat per negar-se a matar cristians o que en temps de creuades era considerat patró dels cavallers? La història sempre ens permet entendre millor el nostre present. Posem més història a Sant Jordi! Pel que fa la segona qüestió, és més simptomàtica encara que la primera. Estem inmersos en un “consumeixo aleshores existeixo”, que ens fa omplir les prestatgeries de llibres que no llegirem. Com diu Z. Bauman a Sobre educación en un mundo líquido (2017): “La plena satisfacción del placer del consumidor significa la plenitud vital. Compro, luego soy. Comprar o no comprar, ésta es la cuestión.” En el consumir ens sentim existir! No podem defugir el consum perquè si no consumim aquest dia un mínim d’un llibre i una rosa ens sentim caure en el no-res, deixem de ser. Que a cada cantonada hi hagi una parada de venedors de roses no cal. Fer competicions per saber qui n’ha obtingut més, no cal. Tampoc cal que una noieta de 12 anys rebi, de companys de classe, cinc roses. És que ja no sabem dir-nos t’estimo mirant-nos als ulls i sense un objecte que faci de mediador? Benvingut Sant Jordi, però l’any vinent posem-hi un xic de fre. No cal que cada any sigui l’any que s’han comprat més roses i més llibres que mai. Cal olorar-les i llegir-los!

Benvingut Sant Jordi, però no cal que cada any sigui el que s’han comprat més roses i més llibres que mai

Una rosa i un llibre