Una sequera excepcional està trucant a la porta
EL 9 NOU
L’índex de precipitació estàndard (IPE) es fa servir per avaluar la sequera en un territori. Segons les dades de l’IPE a 12 mesos publicat al gener, bona part del Vallès Oriental es troba en una situació de sequera excepcional. Només se’n salva la franja de la serralada prelitoral, des de la Roca fins a Sant Celoni, que pateixen sequera forta o sequera extrema. En paral·lel, la reducció per sota del 60% de les reserves d’aigua dels embassaments de les conques internes catalanes, des d’on s’alimenten els municipis vallesans i els de l’àrea metropolitana de Barcelona, han fet declarar la situació de prealerta de sequera. Ara no té afectaments per al consum domèstic, però cal estar molt atents perquè, fins ara, les previsions meteorològiques no auguren una primavera plujosa per sortir-se’n.
La trentena de municipis del Vallès Oriental que estan connectats a la xarxa d’Aigües Ter-Llobregat reben l’aigua dels embassaments de Sau i Susqueda, que es potabilitza a Cardedeu; del riu Llobregat, tractada a Abrera, i de les dessalinitzadores del Prat i Blanes. En condicions normals, les dessalinitzadores, que tenen el problema d’un gran consum energètic, acostumen a treballar al 30% de la seva capacitat. Segons ha explicat l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) a EL 9 NOU, la dessalinitzadora de Blanes està treballant al 80% aquestes dies.
Si la pluja no ho capgira, les restriccions d’aigua seran el darrer remei per a una sequera tan forta. Arreu de la Península, els darrers quatre mesos ha plogut un 36% menys que la mitjana dels mateix període entre 1981 i 2010 i els nivells dels embassaments s’acosten massa als de la sequera extrema dels anys 2017 i 2018. Pot semblar la cançó de l’enfadós i és clar que s’ha de tenir en compte que els països mediterranis pateixen de tant en tant episodis de sequera, però no es pot obviar que l’augment de les temperatures pel canvi climàtic està provocant situacions d’estrès hídric cada vegada més sovint i cada vegada més severes.
L’aigua és un bé escàs i segurament no s’és prou conscient quan s’obre l’aixeta, es rega el jardí o s’omple una piscina. Cal millorar la gestió i el control de l’ús de l’aigua, entre la ciutadania i entre l’agricultura i la indústria. Els propers mesos poden arribar a ser molt durs.