Seure les esglésies cristianes en clau d’unitat una setmana crec que resulta molt terapèutic

A Concili Provincial Tarraconense de l’any 1995 –el concili de totes les diòcesis amb seu a Catalunya–, diu el seu número 127: “Que es procuri de fomentar i revitalitzar el diàleg ecumènic amb les altres confessions cristianes del nostre país tant a nivell diocesà com interdiocesà. Que es doni més importància a la formació ecumènica i que es fomenti el diàleg interreligiós, especialment amb les altres religions presents a Catalunya.” Del 18 al 25 de gener –entre les festivitats de la confessió de sant Pere i la conversió de sant Pau– té lloc la Setmana de Pregària per la Unitat dels Cristians, que en aquesta ocasió porta com a tema aquesta frase bíblica: “Cerca la justícia i només la justícia” (Dt 16,18-20). Els materials que es treballaran els han preparat en aquesta ocasió un grup de representants de comunitats cristianes d’Indonèsia. Amb una població de 265 milions, dels quals el 86% s’identifiquen com a musulmans, Indonèsia és el país amb la presència islàmica més nombrosa. Tanmateix, al voltant del 10% d’indonesis són cristians de tradicions diverses. D’entre el lemes –cites bíbliques– de les reflexions per als vuit dies, tres crec que són molt útils hores d’ara, sigui un creient o no: “Que la justícia ragi com l’aigua” (Am 5,24). “Que la vostra paraula sigui sí, quan és sí; no, quan és no” (Mt 5,37). I “acontenteu-vos amb el que teniu” (He 13,5) Les reflexions dels vuit dies giraran a l’entorn de moltes situacions difícils del món d’ara: la corrupció, la violència, l’exclusió, l’explotació, la pobresa, la pol·lució, la fam i el tràfic de persones. Reconeixem que han esquitxat també la vida de les esglésies i ferint la seva unitat i empobrint la credibilitat davant del món… Una setmana no pot solucionar la desunió que amb algunes esglésies s’allarga de fa 1.000 anys. Però seure junts en clau d’unitat –i només en aquesta clau– si més no una setmana crec que resulta molt terapèutic i es podria provar en altres realitats. Us imagineu una família que durant vuit dies i una hora cada dia parlessin d’allò que els uneix? O si diferents opcions polítiques fessin el mateix un cop a l’any? O entre professors i alumnes...? Feu la prova ni que sigui només un dia si teniu una colla d’amics. No serà fàcil… Sembla que és més espontani parlar de crítiques a altres o de problemes i diferències!

Seure les esglésies cristianes en clau d’unitat una setmana crec que resulta molt terapèutic

Una setmana que suma