Una vida plena d’implicació
Dimarts al matí. Cafè al bar restaurant El Mirallet amb Joan Blancher per parlar del seu germà, Miquel Blancher i Palau (l’Ametlla del Vallès, 1947 – Granollers, 1987). La família Blancher i l’Ateneu de Granollers acaben de cedir el Fons Miquel Blancher Palau a l’Arxiu Municipal. Aquest fons documental l’integren fotos i 30 carpetes de documents datats entre 1968 i 1982 que permeten resseguir la seva activitat social, política i personal. La cessió ha coincidit amb el 35è aniversari de la seva mort.
En Miquel va néixer en el si d’una família de profundes arrels religioses formada pels seus pares, Albert Blancher i Aufarill i Maria Palau i Marco, i dos germans: la Núria, que va morir fa uns anys, i en Joan. En Miquel va destacar de seguida per l’entusiasme que posava en la representació teatral de la missa amb els seus amics. A més de dirigir la cerimònia, feia de bisbe. Després d’estudiar Primària, va fer el Batxillerat a Granollers i va treballar a la Ferreteria Puigmartí i a Inibsa. Des de ben jovenet va formar part de la Germandat de Sant Sebastià i del grup de teatre de l’Ametlla. Als anys 60 va ser al grup de joves impulsors del carnaval i la festa major.
De mica en mica també va formar part d’altres iniciatives més polítiques. El 1968 i anys següents, va participar en els actes d’homenatge a Pompeu Fabra; es va implicar en les colònies i esplais del moviment parroquial; va ser corresponsal d’El Correo Catalán i va formar part d’un moviment veïnal crític amb l’Ajuntament franquista, cosa que li va ocasionar seriosos problemes. Políticament va militar al PSAN, a Convergència Socialista i al PSC, i va ser regidor de l’Ametlla pel PSCU del 1977 a 1979. També va ser membre de l’Assemblea de Catalunya i va lluitar per la recuperació de les llibertats i els drets nacionals. Durant un temps va treballar d’animador cultural a l’Ajuntament de Montornès.
El 1978 es va traslladar a Granollers. Ben conegut per la classe política comarcal del moment –havia publicat uns quants escrits a Comarca al Día i a Plaça Gran– la seva presència no va passar pas desapercebuda. Al contrari. El gener de 1980 va entrar a formar part del comitè local del PSUC. Membre fundador de l’Ateneu, va formar part de l’Associació de Veïns Granollers Centre i va treballar de professor a l’EMT. Casat amb Maria Forns Casacuberta, es van separar uns anys després.
Hàbil amb la ploma, els anys 1984 i 1985 va publicar diversos articles a L’Actualitat Comarcal, revista dirigida per Joan Besson. El seu escrit del febrer de 1985 amb el títol Granollers, ciutat comercial va aixecar una bona polseguera. Entre altres coses, en Miquel afirmava: “Granollers és avui una ciutat on les seves classes mitjanes només es preocupen dels seus interessos particulars i tendeixen a negar interès a tot allò que no pugui resultar beneficiós per al seu profit o per destacar i ésser admirat.” Dues setmanes després va rebre una dura resposta d’uns quants botiguers i empresaris.
Aquests anys van coincidir també amb l’aparició d’El Gual Permanent, una publicació anònima que es podia trobar a La Gralla i que repartia llenya a tort i a dret. La policia va arribar a buscar –infructuosament– els seus autors i L’Actualitat Comarcal va organitzar un concurs per endevinar els seus noms. En una llarga llista de possibles, Blancher figurava al tercer lloc. Passats els anys, està més que confirmat que en Miquel va ser l’ànima del projecte i que va formar part de l’equip de redacció, juntament amb unes quantes persones més, la majoria amics.
El 1983, amb Rafael Ballús d’alcalde i Josep Sampera de regidor de Cultura, va ser nomenat gerent del Patronat de Cultura. Els anys 1984 i 1986 va organitzar amb el periodista Jaume Maspons unes vetllades poètiques amb el nom de “Círcol Bonaventura Carles Aribau”. Com havia fet a l’Ametlla, va impulsar el carnaval i la festa major de Blancs i Blaus, i va formar part del primer consell de redacció de La Pedra de l’Encant, amb Montserrat Mas, Paco Merino, Frederic Roda, Lluís Tintó… El juny de 1986 va deixar l’Ajuntament i va muntar un negoci propi.
El 17 de març de 1987 la notícia de la seva mort per suïcidi va trasbalsar la ciutat. El 1988, va ser recordat en un emotiu homenatge. Una setmana més tard, el periodista Donat Putx li va dedicar un escrit al Plaça Gran on destacava “la presència dels falsos amics que tant i tant l’havien criticat de manera cruel”.