“Us estimo molt, Lluc i Joana, malgrat les migrades dues hores de visita al mes. Us estimo com tots els pares estimen els seus fills”, escriu Oriol Junqueras al seu llibre de contes

Són uns contes escrits per Oriol Junqueras, des de les presons d’Estremera i Lledoners, adreçats als seus fills Lluc i Joana. Sàpiens n’ha fet una selecció que ha editat en un llibret titulat Estimats Lluc i Joana. La seva lectura és una impressionant delícia. No vull fer cap joc de paraules i molt menys cap gracieta, però n’hi ha per estremir-se. Confesso que en algun moment d’aquesta lectura se m’han humitejat els ulls. Tant per les paraules que l’Oriol adreça als seus fills com per la situació en què hom imagina van ser escrites. Regalimen sobretot tendresa, però també saviesa. Opto per citar d’entrada uns versos de la darrera pàgina, escrits en italià i català. Aquests versos, que fan un poema grandiós, els titula Un dia em veureu tornar: “Encara que ara sembli / que un oceà separa les nostres platges, / un dia em veureu tornar / sobre un pont d’històries i de contes/ que us hauré explicat. / Aleshores, Lluc i Joana, una infinitat d’abraçades / consolarà la llarga absència / i les nostres ànimes, ara ja tan fortes, / no permetran / que cap petitesa els robi mai el somriure.” A peu de pàgina, escriu: “Us demano disculpes pels errors ortogràfics que segurament he fet. A la presó no tinc diccionari. Espero que quan jutgeu el meu poema tingueu en compte les circumstàncies. Pare.” Quina mostra d’humilitat davant dels fills! Algú pot imaginar que el professor Oriol Junqueras va cometre algun error ortogràfic en l’escriptura d’aquests comptes ni de res del que pugi escriure dins i fora de la presó. De la meva experiència com a editor puc dir que els autors més pulcres, els que escriuen més correctament, són els que demanen amb més desig sincer i humilitat que se’ls corregeixi els seus originals. L’Oriol deu ser un d’ells. A la contracoberta –la segona de cobertes que diem els de l’ofici per no confondre– del llibre hi ha reproduccions de manuscrits i dibuixos de l’autor que donen idea de la correcció de la seva escriptura i de la seva habilitat com a dibuixant. I és que, el professor Junqueras, endemés de les seves grans virtuts, és un excel·lent pedagog que tant pot donar una conferència magistral a la universitat com escriure un llibret de ciència per a infants de 3 i 5 anys. Els contes es poden llegir en poca estona, però m’imagino la de vegades que l’hauran repassat el Lluc i la Joana o els hi haurà llegit la seva mare. Està profusament il·lustrat per diferents artistes que, com tots i totes les que han intervingut en l’edició del llibre, ho han fet de manera desinteressada. Els temes tractats són variats, però hi priva la divulgació científica. M’ha recordat la saviesa dels clàssics grecs i del Renaixement per als quals les ciències i les humanitats eren tota una cultura integrada. Enmig d’una amena classe de geografia o astronomia hi sap posar aquella anècdota que fa més atractiva la lectura. Sobretot, si és del pare que... és a la presó injustament; només el poden veure dues hores al mes. Avui us estalvio l’expressió del que sento molt profundament. Em fa vergonya haver escrit, amb pretesa divulgació científica, sobre l’univers, quan llegeixo com l’Oriol Junqueras explica als seus fills el Big Bang i la formació de l’univers, i continua: “Vosaltres, Lluc i Joana, des de la finestra del menjador de casa, podeu veure cada nit set estrelles que han nascut fa pocs milions d’anys. Digueu-li a la mare que us les ensenyi. Són set estrelles molt petites i que estan molt juntes. S’anomenen les Plèiades i són molt a prop de la constel·lació de Taure i Orió.” Capítols breus que fan entendre fenòmens físics, com el titulat “Fer ploure dins de la cuina de casa”, o altres en els que, aprofitant fenòmens passats o que han de venir, explica els eclipsis o que “Aristarc, fa quasi 2.300 anys, va ser la primera persona de la història que va dir que la Terra gira al voltant del Sol, igual que la Lluna gira al voltant de la Terra”. Això, concretament, ho va escriure a la presó d’Estremera, l’abril d’enguany, anunciant-los el llarg eclipsi que s’esperava per a finals de juliol: “I ell [Aristarc] ho va descobrir mirant un eclipsi de lluna com el que vosaltres veureu aquest estiu a Poblet.” A Aristarc i a alguns dels seus successors, el dir la veritat, el defensar-la, els va costar la persecució i la presó; ho enteneu? Com a l’Oriol i altres patriotes demòcrates. El pare situa els seus fills al menjador de casa seva i els envia un croquis a mà, sobre paper quadriculat arrencat d’una llibreta, en el que hi dibuixa i escriu el que poden veure des de la finestra: “Si mireu al fons, a l’horitzó, a l’esquerra veureu la muntanya de Santa Creu d’Olorda i, anant cap a l’altra banda, la torre de Collserola, l’antena de Sant Pere de Sant Pere Màrtir (que vosaltres anomeneu la muntanya de la punxa) i els perfils dels edificis d’Esplugues i de l’Hospitalet de Llobregat...” No acabaria mai de citar tanta narració carregada d’un amor que desborda els mots, les pàgines i la consciència de qualsevol lector, infant, adolescent o adult. No puc acabar sense citar el títol d’un capítol que devia ser molt especial per a Oriol Junqueras: “Quan els romans van arribar a Sant Vicenç dels Horts”. Ja sabeu per què, oi? El lector ja deu saber que l’import de les vendes d’aquest llibre va a una caixa de solidaritat; tan sols per aquest motiu val la pena comprar-lo. Però hi ha molt més, que és el què he intentat explicar en aquest article. Crec que la millor manera de cloure’l és citant el darrer paràgraf de la carta que l’Oriol va escriure als seus fills, des de la presó d’Estremera, el 7 de desembre de 2017, i que encapçala el llibre: “Us estimo molt, Lluc i Joana, malgrat la distància i les migrades dues hores de visita al mes. Us estimo com tots els pares estimen els seus fills... i amb tota modèstia, em sembla que una mica més.”

“Us estimo molt, Lluc i Joana, malgrat les migrades dues hores de visita al mes. Us estimo com tots els pares estimen els seus fills”, escriu Oriol Junqueras al seu llibre de contes

Uns contes molt especials