Editorial EL 9 NOU | 10:56
Opinió

A uns i altres de la moció de censura de Vallgorguina cal pregar-los serenitat els propers dies perquè es desfermen sentiments irats

La primera moció de censura del mandat

Ple de constitució de l'Ajuntament de Vallgorguina el juny passat
Ple de constitució de l’Ajuntament de Vallgorguina el juny passat / foto: Ajuntament de Vallgorguina

El 13 de desembre a les 12 del migdia, l’actual alcaldessa de Vallgorguina, Anna Herrero (CUP), pot deixar de ser-ho si prospera la moció de censura que han presentat els cinc regidors de Junts i Rubén Blanco, ara regidor no adscrit i que abans era d’ERC, el partit que el va portar al ple de l’Ajuntament. L’alcaldessa ha governat fins ara amb la majoria absoluta que sumaven quatre vots de la CUP i dos d’ERC. El canvi de parer del regidor trànsfuga d’ERC ha trastocat el tauler i la cap de llista de Junts, Mercè Llistosella, defensa que aspira a l’alcaldia perquè, entre altres raons, el seu partit va guanyar les eleccions al maig. Vallgorguina, doncs, debatrà la primera moció de censura d’aquest mandat al Vallès Oriental.

Les mocions de censura no són agradables per a ningú. Ni per als qui governen, perquè vol dir la pèrdua de suports que els han permès manar fins ara. Ni per als qui la presenten, perquè es tracta d’exercir una responsabilitat cantelluda que evita que un ple municipal o un parlament es paralitzi sense una majoria per aprovar projectes, pressupostos o ordenances.

Les mocions de censura desperten molts recels i sospites en aquests temps de desprestigi de la política i els polítics. A l’electorat li costa d’entendre el transfuguisme i carrega molt els neulers contra qui durant la campanya electoral demanava el vot per a unes sigles i al cap d’uns mesos gira l’esquena a aquestes sigles. En un poble petit en què tothom es coneix, això es percep com una deslleialtat i fins i tot com una manca de paraula.

Des de la recuperació de la democràcia al 1979, al Vallès Oriental s’han registrat 13 mocions de censura (una de les quals a Castellterçol, ara al Moianès). La propera de Vallgorguina no serà pas l’última. Per això a uns i altres contrincants en aquest cas cal pregar-los serenitat els propers dies perquè les mocions desfermen sentiments irats. A tots els regidors de Vallgorguina, cal demanar-los que abans no preguin cap decisió pensin en el que és millor per al seu poble i per als seus veïns des del respecte, amb l’eina del diàleg i amb la voluntat d’arribar a enteses.