Sempre que els diem als joves “el futur és vostre” els estem enganyant. Els adults hem empenyorat el seu futur!

Mirar al passat per aprendre dels que ens han precedit i per acceptar o rebutjar herències, viure el present amb delit però sense empenyorar el futur dels nostres hereus; podria ser una bona màxima. Mirem poc al passat i no pensem què ens espera si no canviem la manera de viure. Mostrem el poc valor que donem a la vida cercant emocions fortes o plaers extrems. Passem de puntetes per damunt del que és essencial i només ho valorem quan ho hem perdut o estem a punt de perdre-ho. Vivim en el present sense viure-hi i, lluny de practicar l’atenció plena en allò que fem, el consumim, gairebé com un vici, sense gaudir-lo. L’ésser humà actual viu sense “rememorar ni anticipar”, dues condicions que, segons Lluís Duch (La paraula trencada. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2007), són indispensables per prendre consciència que “el nostre present sempre es troba relacionat amb el nostre passat i amb el nostre futur. Actualitzem el record en funció d’allò que ja hem viscut i de l’anticipació d’allò que esperem o temem viure en l’esdevenidor”. El que anuncia Duch ens instal·la en una mena de desmemòria o, segons G. Steiner “d’amnèsia planificada”, que fa molt difícil que els processos de transmissió permetin consolidar valors humans sòlids, per exemple l’amor a la humanitat, que els grecs anomenaven “filantropia” i que porta a accions, solidàries. Volem ser més lliures que mai però no sabem com actuar i som poc fiables. Coneixem poc d’on venim, no sabem cap on anem i per això no mostrem cap jerarquia en els valors. Sabem, en realitat, quins valors transmetem? Vivim practicant aquella llibertat, igualtat i fraternitat que diem desitjar? Som els adults els que preparem el futur, no són els infants ni els joves. Sempre que els diem als joves “el futur és vostre” els estem enganyant. Algú ha empenyorat el seu futur i hem estat els adults! Ara cal bastir un nou marc, d’idees, de normes, de símbols i de valors perquè se’n puguin impregnar perquè ningú no pot anar en contra del que no existeix amb una certa definició. No es pot anar en contra d’alguna cosa imprecisa, etèria o gasosa. Infants i joves només poden transitar cap a un nou marc de normes i valors des del que han heretat, conegut i viscut. Tots cerquem sentit a l’existència, que es conforma vivint arrelats al present (vida), aprenent del passat (memòria), i amb la mirada posada en el futur (esperança).

Sempre que els diem als joves “el futur és vostre” els estem enganyant. Els adults hem empenyorat el seu futur!

Valors (III)