La venda de la Camp i el Granollers del futur
L’anunci de la venda de la divisió de productes per a la llar de Reckitt Benckiser, que inclou la històrica planta de la Camp a Granollers, és d’aquells que reclamen una lectura amb mirada de futur. És una bona notícia perquè garanteix, almenys de moment, la continuïtat de l’activitat industrial. EL 9 NOU ha defensat sempre que la comarca no es pot permetre perdre’n cap actiu. La indústria genera ocupació i riquesa directa i té un paper essencial en l’equilibri social i econòmic. Que la nova propietat del fons Advent aposti per mantenir la producció a Granollers representa una certa tranquil·litat.
Tot i això, cal no caure en la ingenuïtat. L’operació encara no s’ha tancat del tot i està pendent d’aprovacions reguladores. I cal tenir present que el fons comprador no és un actor industrial sinó financer. Les seves decisions estaran més guiades per la rendibilitat que pel compromís amb el territori. És important que l’Ajuntament i la Generalitat vigilin de prop el desenllaç i vetllin perquè es mantingui l’activitat i els llocs de treball.
Igualment, seria molt innocent no obrir el debat sobre el futur de la Camp. La planta, amb més de 80 anys d’història, ocupa una pastilla de sòl estratègica en el teixit urbà. Els rumors sobre la seva venda i requalificació sovintegen des de fa anys. Amb la pressió per incrementar el parc d’habitatges a Granollers, l’espai representa un caramel urbanístic de primer ordre. El debat, però, no hauria de ser entre indústria o habitatge. Hauria de ser sobre quin model de ciutat es vol per als pròxims 20 anys.
Granollers necessita indústria i també necessita habitatge assequible, equipaments i zones verdes. Si la planta cessa mai l’activitat, caldrà haver previst un full de ruta que dicti les necessitats de la ciutat i no només els interessos de promotors o fons d’inversió. I aquest debat hauria de ser públic, transparent i participatiu. No es pot resoldre en despatxos ni amb presses. Cal començar a pensar en escenaris de futur. Però mentre això no arribi, s’ha de celebrar que, a hores d’ara, la Camp continuï viva i que els treballadors hi tinguin garantida la feina.