Els hereus dels inquisidors continuen exercint com poden la seva sagrada missió

L’any 1824 un mestre fou executat a València per haver ensenyat als alumnes el que no havia d’ensenyar segons alguns pares i l’Església dominant. Es deia Gaietà Ripoll i Pla, havia nascut a Solsona l’any 1778, exercí de mestre a Russafa (País Valencià) i fou penjat a la forca el 1826, per haver promogut l’ensenyament laic. Gaietà Ripoll va lluitar a la Guerra de la Independència espanyola i va ser fet presoner. Portat a França, entrà en relació amb ambients pacifistes quàquers i lliurepensadors. El 1814 tornà a Espanya i seguí la carrera militar fins a 1823. El 1824 ja exercia de mestre a Russafa, al costat de València, on tingué una gran popularitat, considerat una bona persona, generós amb els desafavorits i sempre a punt per fer favors a qui ho necessitava. Però el seu pecat era ser mestre i ensenyar segons la seva consciència i en contra de la voluntat de certs pares. Fou acusat per alguns d’ells, sovint analfabets, de no creure en Déu, de qüestionar la fe i d’ensenyar a llegir i escriure a unes criatures que el millor que podien fer era anar a treballar a l’horta. La Inquisició havia sigut abolida 12 anys abans, però alguns bisbes havien creat les Juntes de Fe que la substituïen a les seves diòcesis. La Junta de Fe de València, presidida pel canonge Josep Maria Despujol, va detenir i processar el mestre Gaietà Ripoll el 1824 [al gravat de Goya que il·lustra aquest article]. Segons l’informe de Miguel Torazno, antic inquisidor, el reu no va acceptar “rectificar en su alma las verdaderas ideas de nuestra santa religión, para restituirla a la creencia católica”. I l’arquebisbe de València va signar la seva condemna a mort per heretge i maçó, acusat de no impartir la doctrina cristiana als seus alumnes, de no anar a missa, de no sortir a la porta a saludar el pas de les processons i de menjar carn en Divendres Sant. L’EXECUCIÓ DEL MESTRE RIPOLL Hi va haver protestes i pressions per part de l’opinió pública europea, silenciades aquí per l’absolutisme. Fins i tot alguns membres del gabinet de Ferran VII hi estaven en contra i li recomanaren de restar al marge de la qüestió. Malgrat la no-autorització del rei, Ripoll fou executat. Havia de ser cremat, però finalment va morir a la forca sobre un barril amb unes flames pintades, en un gest grotesc de presumpta humanitat. Un cop mort va ser cremat en el crematori de la Inquisició. A la ciutat de València hi ha una plaça perifèrica amb el nom de “mestre Ripoll” encara que sense cap inscripció que expliqui qui va ser el titular de la plaça, i per què va morir. El 1835 la vídua de Ferran VII, la regent Maria Cristina, com a mesura contra el carlisme, va posar fi definitivament a la Inquisició en signar la Reial Ordre que dissolia les Juntes de Fe. El solsonenc Ripoll és considerat la darrera víctima europea condemnada per heretgia per la Inquisició. Avui dia, els hereus del inquisidors continuen exercint com poden la seva sagrada missió.

Els hereus dels inquisidors continuen exercint com poden la seva sagrada missió

Veto parental