Veus la pancarta de meta amb el cor esvalotat i penses que és un miratge

Dimarts, 3 de juliol de 2018 Vespre El prestigiós periodista Malcolm Gladwell defensa la teoria de les 10.000 hores. Diu que per arribar a fer molt bé alguna cosa s’hi ha de dedicar aquesta mitjana de temps. Imagino que això dependrà de cada cas, però és evident que l’esforç és imprescindible per aconseguir qualsevol repte. Crec en els somnis, en llevar-me cada dia disposada a millorar en l’escriptura. Llegir, llegir, llegir i escriure, escriure i escriure, i, més tard, escriure. Avui ha estat un dia maratonià, però ja fa setmanes que ho són. Estem fent la revisió d’una novel·la que hem d’entregar en breu. Dic “hem” perquè és una novel·la de dos autors. Escriure a quatre mans, o, més correctament, a dos caps, no és una tasca gens senzilla. Però malgrat tots els entrebancs, crec que el treball en equip sempre enriqueix. Dimecres, 4 de juliol de 2018 Tarda Aquesta tarda ens hem tornat a reunir per revisar la novel·la. Hores, hores i més hores. Però amb la certesa d’estar al darrer tram d’una aventura fantàstica. Els corredors de maratons deuen tenir una sensació semblant. Comences amb molta embranzida, la força es manté inalterable durant bastant temps, però arriba un punt en què penses que potser no te’n sortiràs, estàs molt esgotat. Llavors, per alguna raó especial, trobes l’empenta per continuar i segueixes i segueixes, i veus que queda molt poc per a l’arribada i sembla un miratge, però s’acosta el moment. I sí, ja veig la pancarta de la meta amb el cor esvalotat. Vespre Tenim alguns dels presos més a prop, però no són a casa. Malgrat ser a prop estan privats de llibertat. Per maca i espaiosa que sigui la gàbia, sempre serà una gàbia. Volem els presos i exiliats lliures, els volem a casa. Dissabte, 7 de juliol de 2018 Matí Ahir vam tenir un sopar del Grup d’Escriptors del Montseny (GEM). Com en altres ocasions, aprofitant l’excusa de la trobada l’organitzadora de l’àpat va proposar un joc literari, certament ben divertit. Cadascú de nosaltres havia d’enviar un relat sense nom. Quan vas tan atrafegat, pensar en entregar un relat suposa un maldecap afegit. Però, una vegada t’hi poses, en gaudeixes. Les indicacions eren clares, l’escrit havia de ser breu i girar al voltant del Montseny i l’erotisme. Podia ser la continuació d’algun relat del nostre darrer llibre, o bé una història nova. Durant el sopar cadascú en va llegir un, que no era el seu. Es tractava d’endevinar de qui eren. Per aquest motiu, vaig preferir fer una narració completament diferent. “La Jennifer” és un relat irònic, amb tocs d’erotisme, que va provocar el riure dels meus companys. Quan notes que alguna cosa que has escrit agrada, és una gran satisfacció. Em va fer il·lusió que la Marta Tàpias i la Rosa M. Pascual s’inspiressin en el meu “El tren de mitjanit”. Després de llegir-los i de passar una estona més que distreta rient a cor què vols, van venir les travesses per saber de qui eren els relats. Descobrir que els havia encertat tots va ser un plaer afegit, ja començo a conèixer bastant bé l’estil de cadascun dels escriptors del grup. Em sento feliç d’haver rebut un premi GEMMIAL, el nostre llibre del Montseny eròtic dedicat per tots els meus companys. Anirem penjant els relats al nostre blog . Ja ha sortit publicat el primer, “Set”, de Jordi Plens. Un enginyós relat vampíric, amb aclucades d’ull al moment actual. Estigueu al cas i aneu-los seguint, segur que passareu una bona estona. Diumenge, 8 de juliol de 2018 Vespre Anar a la platja un diumenge pot ser molt estressant, però si hi vas “ben d’hora, ben d’hora” i quan arriba la marabunta ja estàs a punt de tornar, no ho és gens. Encara no hem marxat quan rebo un missatge d’un amic demanant-me si a la tarda podré llegir alguna cosa en el cafè concert “Per la llibertat” que organitzen la coral Rossinyol i l’ANC a Sant Antoni de Vilamajor. És un honor i la causa s’ho val. Després de dinar, m’endormisco i em desperto amb un sobresalt: el text. Per sort, encara falta estona. Pujo a l’altell i, som-hi. No he cregut convenient recuperar cap dels articles antics. Les idees surten ràpides i tot flueix, potser és l’energia d’aquest matí de sol i mar. La cantada ha estat un èxit de públic. Quin goig escoltar les cançons de la coral Rossinyol tot prenent una copeta de cava convençuda com mai, que el poble sempre hi és i respon.