És important recordar-los algunes coses elementals però necessàries

Darrerament són molts els catalans que viatgen a Escòcia. Segurament atrets per la similitud que esperen trobar amb Catalunya. A part dels que hi van pel seu compte, molts agafen paquets d’una setmana i amb guia. La majoria d’aquests guies expliquen la història d’Escòcia i com de malament que els ho van fer passar els anglesos. Per cert, que a ningú se li escapi dir-li anglès a un escocès, ja que ho entenen com un insult. Conec força gent que a les vacances del proper estiu estan pensant d’anar-hi. És important recordar-los algunes coses elementals però necessàries. Com tothom sap, circulen per l’esquerra, però, per més que ens ho proposem, és molt difícil no estar sempre mirant a la part contrària a la que venen als cotxes. A tot el Regne Unit, estan totes les indicacions, tant a llocs turístics com a hotels i restaurants, només en anglès; no espereu trobar, com a la major part d’Europa, els cartells en tres o quatre idiomes. Tampoc no fan cap esforç per ajudar, com fem nosaltres amb els turistes. Es molt interessant conèixer món, però també comparar amb el que tenim a casa nostra. La seva natura és espectacular, però res que superi els Pirineus, la Costa Brava o les Illes. Ens guanyen en destileries de whisky, però els nostres vins són insuperables. I nosaltres els guanyem per golejada en la clima. Així s’entén que es tornin bojos amb el nostre sol, el nostre mar i la nostra cuina. En alguna cosa sí que han estat més llestos, i és en el tema del llac Ness. El nombre de turistes que hi arriben és espectacular i d’arreu, alguns amb prismàtics i cara de babaus. Com pot ser que a ningú no li hagi passat pel cap dir que a l’estany de Banyoles fa molts anys que es va veure un llobarro de 30 o 40 metres? O també que científics americans van veure unes ombres amb el sonar? Sabeu els diners que aportaria turísticament a la província de Girona? Hi ha una altre cosa en que també ens han superat els brètols que aquí es dediquen a pintar trens, metro i parets –i que ningú no fa res per arreglar-ho–, allà es dediquen a posar cons al cap de les escultures d’homes que van ser molt importants, com el duc de Wellington, a Glasgow, o a David Hume, figura important de la il·lustració escocesa, a Edimburg. I els tornen a posar encara que les autoritats els treguin, però en aquest cas sense danys com aquí. És molt interessant recórrer món, conèixer altres cultures, altra gent i diferent natura.

És important recordar-los algunes coses elementals però necessàries

Viatge a Escòcia