Viatges amb plus de solidaritat
Dilluns al matí. Cafè al bar-restaurant La Troca de Roca Umbert amb David Pratdesaba i Vilaró (l’Ametlla del Vallès, 1979), director de l’ONG Cooperatour, especialitzada en voluntariat internacional. Amb seu al coworking de Roca Umbert, va ser fundada fa 15 anys a Madrid per Brenda Casals. Des de fa vuit anys, però, és comandada per en David Pratdesaba. Resulta molt interessant comprovar i sentir com gestiona alguns dels viatges que organitza.
Cooperatour és una entitat constituïda l’any 2006, inscrita com a una organització no governamental pel desenvolupament (ONGd), associació sense afany de lucre, independent, apolítica i no religiosa. Organitza viatges de voluntariat internacional de curta durada (15 dies per norma general). Des dels seus inicis, han estat més de 3.000 les persones que han viatjat arreu del món tot compaginant voluntariat amb turisme solidari. Poden triar entre els diversos projectes amb els quals col·labora l’ONG, situats, principalment, a l’Àsia (Cambodja, Filipines, Índia, Indonèsia, Nepal, Tailàndia i Vietnam); Àfrica (Cap Verd, Etiòpia, Ghana, Kènia, Tanzània i Uganda) i Amèrica Llatina (Colòmbia, Costa Rica, Guatemala, Panamà i Perú).
La seva pàgina web permet conèixer els seus objectius. En plena temporada de viatges, el seu director presenta la proposta com “una alternativa totalment diferent als viatges convencionals i s’adreça especialment a aquelles persones que desitgen participar en projectes solidaris internacionals”. Es pot treballar en ensenyament i educació, medi ambient i animals, salut, empoderament de la dona, pràctiques universitàries i voluntariat per a empreses.
Amic d’aquesta mena de propostes, el periodista li demana a en David que li organitzi un viatge de cara amb vistes a l’agost i que tingui en compte que no domina l’anglès. “Costa Rica —em diu— pot ser una bona destinació. Hi podria participar en el camp educatiu fent tasques d’elaboració i disseny de pàgines web, podria donar a conèixer els projectes als mitjans de comunicació locals i internacionals…” I m’indica que ells es cuidaran de la resta de coses: gestió de vacunes i altres mesures relacionades amb la pandèmia, bitllets d’avió; viatges interiors, contacte amb els nostres coordinadors… Diu que treballaré de quatre a sis hores diàries de dilluns a divendres; que viuré amb famílies d’acollida; que tindré lliures els caps de setmana per fer turisme… Traduït en diners, la majoria dels viatges se situen entre els 300 i els 500 euros per persona (dues setmanes amb tot inclòs sense els vols i l’assegurança mèdica). D’aquesta quantitat, l’ONGd cobra 210 euros per inscripció (deduïbles en la declaració de la renda), i destina un percentatge a col·laborar amb els promotors dels projectes en els quals participa.
Amb 18 destins oberts —la pandèmia ho està posant difícil—, l’ONGd comença a caminar fins la normalitat a poc a poc. “Treballem un 30% comparat amb l’any 2019 i estem lluny d’arribar a la normalitat”. L’experiència els diu que el 70% de les persones que opten per aquest tipus de viatges són dones de 18 a 40 anys que viatgen soles, tot i que augmenta el nombre de famílies. “En tots els casos es tracta de gent especialment sensible amb la realitat social i mediambiental que té ganes d’ajudar i col·laborar.” El director de Cooperatour assenyala també que “la gran majoria dels voluntaris que participen en aquests projectes valoren molt satisfactòriament l’experiència. La prova és que, a la tornada dels seus viatges, molts d’ells es vinculen a projectes socials d’aquí”. Conscient de les dificultats del moment, en David convida a “continuar viatjant, malgrat tot, per continuar donant suport als centenars de projectes que hi ha arreu del món. Si es fa amb seguretat, no hi ha cap perill”, diu.
Entusiasta viatger, aquest economista llicenciat també en ADE va arribar a la direcció de Cooperatour després de regentar uns anys una empresa especialitzada en gestió de casals d’estiu i menjadors escolars. Com a emprenedor, recentment ha estat becat per ACCIO (Agència per a la Competitivitat de l’Empresa) per desenvolupar un projecte consistent en la fabricació d’una cantimplora que inclogui un filtre capaç d’eliminar tots els bacteris dolents que pugui tenir l’aigua en general.
Divorciat, està casat amb Marta Vilaseca i tenen dos fills: Martí, de 8 anys, i Jan, d’1 any i mig. Embarassats novament, esperen l’Ona el setembre.