Crític i sorneguer
La notícia de la seva mort de forma sobtada a 62 anys el passat 21 de març va causar una gran consternació a Granollers. En Vicenç Sáez de Tejada i Escandón (Rota, Cadis, 1960 – Granollers, 2022) era molt conegut als àmbits social, cultural, polític… L’impacte que va causar la seva mort es va certificar el dia 23, al tanatori, on familiars, amics i coneguts li van retre un emotiu i gens convencional comiat.
En Vicenç, que darrerament treballava com a coordinador d’activitats externes del Teatre Auditori de Granollers (TAG), va arribar amb la seva família a la ciutat quan no tenia encara ni 2 anys. El seu pare, malagueny, i la seva mare, asturiana, van viure un temps a Noriega (Astúries), però el 1962 es van traslladar a Granollers i van fixar la residència al barri de Sant Miquel. La data i la dada són rellevants en la mesura que resulten claus per situar-lo en un espai, una ciutat i una època determinants per a ell. L’afirmació no és meva, sinó seva, i la podem sentir en una entrevista que li van fer l’1 d’abril de 2014 Anna Maimir Hernández i Sílvia Rodríguez per al projecte “Junts fem barri: Dinamització comunitària als barris de Can Bassa, Can Gili i Sant Miquel” i que podem trobar a les Fonts orals de l’Arxiu Municipal.
L’entrevista, d’1 hora i 20 minuts, és una bona font documental en la mesura que el loquaç presentador i animador d’actes ben diversos era discretíssim sobre la seva vida personal. Sabem, doncs, que va arribar a la ciutat coincidint amb dos esdeveniments sonats: les riuades i la gran nevada. Donat que hi vivia a prop, va estudiar a l’Escola Pia i més tard va fer els estudis d’administratiu a l’EMT. El 1977 va participar en les primeres jornades culturals de l’escola i ho va fer acompanyat de Josep Nogués, amic de joventut amb el qual es va involucrar després en altres projectes.
Inquiets i veïns del barri de Sant Miquel, tots dos van formar part de l’Associació de Veïns i van participar, tot fent costat al president Jaume Oller, en les mogudes veïnals d’aquells anys. En el seu cas, aquesta lluita tenia dos fronts oberts: el rebuig a la construcció d’una benzinera al carrer Alfons IV i la rehabilitació de la plaça Sant Miquel. Aconseguit el primer objectiu, en Vicenç diu a l’entrevista que lamenta com va acabar tot plegat. Segons ell –i ho diu amb el to crític amb què sempre veia ell les coses–, “l’Ajuntament va canviar el projecte pel qual tant i tant havíem lluitat els veïns”.
Juntament amb Josep Nogués, Amadeu Castellano i altra gent com Carles Lizarte, Gordini, Joan Carrizo, Miquel Ruda i Araceli Orellana, van introduir canvis a la festa de Sant Joan, la festa de Sant Miquel i la cavalcada de Reis, on feia de Baltasar. Durant un temps van comptar amb el grup propi d’animació infantil La Sargantana, i un any van portar La Trinca a l’envelat.
El 1979, en Nogués i en Vicenç van ocupar els llocs 17 i 18, respectivament, de la llista del PSUC a les primeres eleccions municipals de la democràcia. L’època coincideix amb la seva entrada a l’Ajuntament com a ordenança municipal, formant part del grup integrat per Sebastián Pedrosa, Antonio Jansana i Jesús Nogués.
El 1983 va passar a treballar al Patronat de Cultura, on va coincidir amb el regidor Josep Sampera i el gerent Miquel Blancher. Tant en Miquel com en Vicenç van deixar-ho el 1986. En Vicenç va engegar Tríptic, SL, una petita empresa dedicada a organitzar actes culturals i a representar artistes a escala comarcal. Molt present a les activitats culturals, va ser un dels promotors de la festa de Blancs i Blaus, i també del Parc Infantil de Nadal (PIN).
President de l’associació Granollers Pedala i membre del col·lectiu EnRaonar, en Vicenç va impulsar convençut els actes d’homenatge al desaparegut periodista Jaume Maspons, ja fos en forma de llibres o premis. En molts d’aquests actes, el Vicenç speaker, el Vicenç pallasso, el Vicenç animador, feia gala d’un fi humor negre i d’un llenguatge sarcàstic i irònic ben especials.
Els seus amics Maria Manau, Teresa Llobet, Paco Cruz, Francesc Payàs, Benjamí Aguilar, Esteve Pineda, Tortell Poltrona i els companys del TAG van retre-li al tanatori un homenatge final –amb el cant de La Internacional inclòs– només a l’abast dels grans toreros, com el seu admirat José Tomás. En Vicenç estava divorciat d’Emília Cuenca, amb qui havia tingut una filla, l’Anna.