Qui no es pot comprometre a salvar una vida? Quina llei pot prohibir salvar una vida?

Totes les persones som iguals. Tots tenim els mateixos drets. Ens regeixen i ens emparen les mateixes cartes magnes. Parlem de Drets Humans, internacionals, mundials, vitals. Coses tan bàsiques, coses tan internes, coses tan importants. La vida. El respecte a la vida. A la llibertat. A la pròpia voluntat. La vida. Totes les persones som iguals i mereixem una vida digna. Me les he cregut sempre, aquestes mentides, empassades a còpia de somnis, esperances, discursos i una certa tendència optimista. Últimament em falla, la tendència optimista i de creure’m totes aquestes mentides. Les persones no som iguals. I no sé si tenim els mateixos drets, però, en tot cas, no se’ns respecten a tots per igual. Ho podeu preguntar a la Carola Rackete. N’heu sentit a parlar? És la capitana d’un vaixell de salvament al Mediterrani. Té 31 anys i cara de mala hòstia. I les prioritats clares. No es pot dir el mateix de gaire gent. Va decidir, sabent que s’hi juga 10 anys de presó, desobeir una prohibició de la guàrdia costanera italiana i desembarcar les 40 persones migrants que duia al seu vaixell en condicions terribles després de dues setmanes en alta mar i de 48 hores esperant un permís per atracar que no arribava. És una conseqüència de la llei Salvini. Una llei que prohibeix desembarcar persones als ports italians. Que prohibeix rescatar-los, que prohibeix salvar-los la vida. Però no és tan fàcil, tampoc. És una llei que prohibeix desembarcar els migrants si algun país de la Unió Europea no s’ha compromès a acollir-los. Un compromís que no arribava en aquest cas. Qui no es pot comprometre a salvar una vida? Quina llei pot prohibir salvar una vida? Una llei que sap que no totes les persones són iguals, que no totes les vides són iguals ni valen el mateix. Itàlia representa la punta de llança d’una crisi dels refugiats a Europa que omple de vergonya tots els continents, tots els governs, tots els països, tots els dirigents, totes aquestes persones que saben que ells valen més que els migrants. Que ells valen més que les dones migrants embarassades –moltes d’elles violades i embarassades dels seus violadors, que fa mesos que suporten situacions de tortura, de vida inhumana, de camps de refugiats i de condicions infrahumanes. Dones migrants embarassades que saben que la seva vida val menys. Per què no s’ha permès una xarxa d’acollida de veritat? Per què no es permet la rebuda en condicions d’aquestes persones? D’aquestes vides? Doncs perquè no totes les persones som iguals. No tots tenim els mateixos drets. No ens regeixen ni ens emparen les mateixes cartes magnes. Per què no parlem de Drets Humans, internacionals, mundials, vitals? Per què no parlem de coses tan bàsiques, coses tan internes, coses tan importants com la vida? I quina vergonya de món que ens està quedant per donar-lo en herència als nostres fills. Oi, Carola? La capitana Carola Rackete va ser posada en llibertat dimecres al matí. Ho celebro. Que la seva vida –i la seva llibertat– sí que valen molt.

Qui no es pot comprometre a salvar una vida? Quina llei pot prohibir salvar una vida?

Vides