Les 'nostres' morts mereixen plor i les dels altres, no? On queda la igualtat? No són també infants?
Vides
que no plorem
Mostrem dol en perdre persones estimades? Hem de plorar per aquells morts que no sentim nostres? Si la mort, dels nostres o dels altres, es podia evitar ens en sentim responsables? Som conscients que els morts són sempre nostres per a algú altre? Algú altre…
