Cal una compareixença dels responsables d’Interior per desmentir i anunciar accions legals contra Villarejo.

Partint de la premissa que cal qüestionar la veracitat, les declaracions de José Manuel Villarejo sobre la relació del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) amb els atemptats de Barcelona i Cambrils són d’una gravetat extrema. Des de la banqueta dels acusats de l’Audiència Nacional on se’l jutja per delictes que li podrien suposar 110 anys de presó, l’excomissari va dir, tot i no aportar cap prova, que els atemptats de la cèl·lula gihadista liderada per l’eximam de Ripoll Abdelbaki es Satty van ser “un greu error del senyor Sanz Roldán [director en aquells moments del CNI], ja que va calcular malament les conseqüències de fer un petit ensurt a Catalunya” en els mesos previs al referèndum de l’1-O. L’endemà va matisar que el CNI no volia provocar els atemptats sinó crear un risc per després demostrar la necessitat de protecció per part de l’Estat. Si això no és cert, és necessària una compareixença pública al més aviat possible dels responsables d’Interior, del qual depèn el CNI, per desmentir-ho de forma contundent i anunciar accions legals contra Villarejo.

Les greus acusacions han desfermat una tempesta política. ERC i Junts han reclamat compareixences al Congrés i que es creï d’una vegada la reivindicada comissió d’investigació dels atemptats, rebutjada en el seu moment. La manca d’informació abona teories conspiratives com les que insinua l’excomissari. En aquest cas, hi ha massa interrogants que continuen sense resposta. Per què Es Satty va rebre diverses visites de membres dels serveis d’intel·ligència espanyols i de la Guàrdia Civil quan era a presó o per què no va ser expulsat del país tot i que hi havia una ordre per fer-ho? La instrucció judicial no va voler mai entrar en aquest tipus de qüestions i el mínim que es pot demanar per respecte a les víctimes –hi va haver 16 morts i un centenar de ferits– és que esvaeixin els dubtes.

L’alcalde de Ripoll, Jordi Munell, que va presidir la comissió d’investigació dels atemptats al Parlament de Catalunya –l’única que s’ha fet fins ara i a la qual es van negar a participar els responsables del CNI i del Ministeri d’Interior–, té tot el dret a reclamar que se sàpiga tota la veritat.