Casa i escola, família i mestres, són estructures d’acollida vinculades estretament entre elles

No deu haver-hi cap infant ni cap adolescent que no parli, en un moment o altre, de la meva escola, igualment ho fan pares i mares que diuen: l’escola dels meus fills o la nostra escola. En tots els casos el posseïu no indica ni propietat ni parentiu sinó proximitat, afectivitat, vinculació i confiança. Casa i escola són espais que no s’han de caracteritzar per la grandiositat o el luxe, sinó per la capacitat d’acollida i recolliment i perquè les persones que els habiten hagin de fer-hi vida en comú, en tots els seus racons, respectant-se les unes a les altres i reconeixent-se les singularitats. Ara veiem, amb més claredat que mai, la necessària vinculació entre casa i escola. Infants i adolescents troben a faltar la seva escola, ben segur. Aquests dies els falta quelcom vital perquè, si bé casa és l’espai de la privacitat i de cobertura de necessitats bàsiques, l’escola és el territori de descoberta d’allò públic i social, l’espai per a la trobada amb els altres i amb el món. Ambdós són espais d’hospitalitat complementaris. Sovint utilitzo l’expressió de l’antropòleg Lluís Duch, estructures d’acollida, per parlar de casa i d’escola. La família i l’equip de mestres són la primera i la segona estructura d’acollida, casa i escola són nius, llars, que fan possible que tot ésser humà, fràgil i vulnerable, pugui créixer i desenvolupar-se amb certa seguretat. Família i escola tenen tasques addicionals, però cap de les dues té una feina pura, exempta de mescla, perquè no es pot dir que a casa s’educa i es té cura de l’infant i que és a l’escola on aprèn hàbits, rutines socials i coneixements. A casa s’aprèn, i molt, coneixement, científic o espontani, i també hàbits i normes socials i a l’escola es té cura, i molta, de l’infant. Atendre infants, adolescents i joves és fer atenció al futur i aquesta atenció fa imprescindible que família i equip docent es vinculin entre sí i es facin mútua confiança. Vinculació i confiança. Si vincular ens remet a la idea de lligar dues coses, estrènyer-les entre si, confiar és fiar: “Lliurar alguna cosa a la fe d’algú comptant amb la seva fidelitat.” Casa i escola, família i mestres, són estructures d’acollida vinculades estretament entre elles i que es fien l’una de l’altra perquè és en aquesta vinculació i confiança que fan que infants i adolescents puguin parlar, amb orgull i admiració, de casa meva i la meva escola.