L’illa que entre quatre carrers ocupa el balneari Blancafort és il·legal urbanísticament

Obres de remodelació del balneari Blancafort de la Garriga durant el 2004 / foto: Ramon Ferrandis Ara fa 20 anys, entre el gener del 2003 i el desembre de 2004, que es destruïa bona part del balneari Blancafort de la Garriga i es portava a terme un ampli ventall d’irregularitats urbanístiques generades des dels governs municipals presidits pels alcaldes Alfred Vilar i Miquel Pujol, emparats pels informes tècnics de l’arquitecta municipal. Van ser uns fets que van generar un conjunt d’escrits de garriguencs i garriguenques a les publicacions Aquí, EL 9 NOU, etc. com també del promotor valencià Vicente Muñoz-Pomer Valdés. També es van presentar instàncies davant de l’Ajuntament i la Direcció General d’Urbanisme de la Generalitat. El novembre de 2003, l’alcalde Miquel Pujol va manifestar a través d’EL 9 NOU que el promotor cediria un edifici de 800 metres quadrats a la Fundació Fornells Pla-Conxa Sisquella. També va detallar que la cessió estava “especialment posada en el projecte constructiu” i que era “molt interessant”. Pujol va afegir que “no hi ha cap mena d’empresa pública ni privada que ens hagi ofert una cosa així”. En la mateixa notícia el llavors regidor d’Urbanisme, Enric Barbeta, explicava que l’edifici per a la Fundació Fornells Pla-Conxa Sisquella estaria situat al xamfrà del carrer de Blancafort i del Passeig, que tindria un accés independent des del carrer, un accés des de l’aparcament subterrani i un altre des del balneari. En el projecte, m’atreveixo a dir que no hi havia cap referència a la cessió de cap edifici i, si hi era, per què no li ho van exigir, al promotor? El 20 de desembre de 2004, durant la inauguració de les remodelacions, el promotor valencià va fer lliurament de la clau del balneari a l’alcalde amb aquestes paraules: “La joia dels garriguencs anirà creixent en contemplar que ens hem convertit en la ciutat balneària més important de Catalunya i de la península Ibèrica, i en una de les punteres d’Europa.” Per què ha servit aquella clau del balneari? En el moment de l’entrega de la clau, l’alcalde li hauria pogut demanar la cessió de l’edifici a la Fundació Fornells Pla-Conxa Sisquella. Davant del desgavell urbanístic general des del gener de 2003, essent alcalde Alfred Vilar, fins al desembre de 2004, ja amb Miquel Pujol d’alcalde, la Direcció General d’Urbanisme de la Generalitat va demanar a l’Ajuntament la redacció d’un Pla especial per legalitzar les irregularitats urbanístiques comeses. El 3 de maig de 2005, el ple municipal va aprovar el Pla especial del balneari Blancafort amb els vots a favor d’ERC-PSC, PP i CiU, els vots en contra d’ICV-EUiA i el de Frederic Moreno, d’Unió. El 25 d’octubre el Diari Oficial de la Generalitat (DOG) va publicar el decret d’aprovació del Pla especial del balneari per part de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona, aprovat en la comissió del 13 de juliol. El 25 de novembre, qui escriu, l’arquitecte Lluís Cuspinera, va presentar un recurs d’alçada davant el conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat per l’aprovació del Pla especial. El 17 de maig de 2006, vaig presentar recurs contenciós administratiu davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per l’aprovació del Pla especial del balneari per part de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona. El 20 de febrer de 2009 va emetre sentència la sala Contenciós-Administrativa del TSJC: “Fundamentos de Derecho: [...] Cuarto. Sólo ‘mirando a otro lado’ podía el planificador urbanístico soslayar los hechos expresados y presentar el Plan especial como si meramente se tratara de una ‘nueva’ ordenación urbanística consistente en modificaciones puntuales de la ordenación prevista en el planeamiento urbanístico general vigente para la manzana del balneario Blancafort. Fallo: “Estimamos el presente recurso administrativo, interpuesto por la representación de don Lluís Cuspinera Font, contra desestimación por silencio administrativo del recurso de alzada formulado ante el conseller de Política Territorial i Obres Públiques contra acuerdo de la Comisión Territorial de Urbanismo de Barcelona de aprobación definitiva del Plan especial del balneario Blancafort, de fecha 13.7.2005; actos y Plan especial que declaramos nulos de pleno derechoy sin efecto alguno. Sin efectuar pronunciamiento sobre las costas causadas. Sí por esta sentencia, de la que se unirá certificación a los autos, lo pronunciamos, mandamos y firmamos.” Malauradament han passat 20 anys i els representants d’aquells governs municipals no han exposat als garriguencs i garriguenques el perquè de les il·legalitats comeses durant la rehabilitació i ampliació del balneari Blancafort. Crec que els fets ja formen part de la història de la Garriga i per transparència democràtica haurien de donar-ne explicacions. UN NOU EQUIPAMENT PER A LA CULTURAActualment està en marxa la revisió del Pla general d’ordenació de 2001. Des de la sentència del febrer de 2009, l’illa que entre quatre carrers ocupa el balneari Blancafort és il·legal urbanísticament. A l’actual equip de govern li pertoca gestionar amb els actuals propietaris la legalització de tot aquest complex. Per a la vida cultural de la Garriga, seria interessant la recuperació d’un dels nous edificis, tal com va anunciar l’alcalde Pujol el novembre de 2003 que cediria el promotor Vicente Muñoz-Pomer. L’edifici amb façana al Passeig que Vicente Muñoz-Pomer va obrir-hi la Galeria d’art Raspall té aproximadament els 600 metres quadrats que es van construir de més incomplint els procediments i la normativa urbanística vigent i, a més de soterrani, es van construir més de 1.000 metres quadrats del permès en la normativa. Si aquest edifici quedés per al poble de la Garriga, i donat que ja no hi ha manera de tornar enrere per restituir els danys causats, el cas de les irregularitats del balneari es podria donar per acabat. Tancant en fals, cert, però ja se’n podria deixar de parlar!

L’illa que entre quatre carrers ocupa el balneari Blancafort és il·legal urbanísticament

Vint anys dels llastimosos fets del balneari Blancafort de la Garriga