No hauríem d’esperar la celebració del 8-M per treballar amb l’alumnat la violència de gènere

Caldria abordar primer la violència 'per se' i ja més que normalitzada amb la qual l’alumnat es relaciona als centres / foto: Rusty Clark Un alumne arriba plorant a classe. Sembla que dues alumnes li han clavat una empenta al pati i l’han fet caure de bocaterrosa. I, per si no n’hi hagués prou, se n’han estat rient mentre l’alumne somicava des del terra. Després d’una ràpida conversa amb cada agressora, totes dues confessen per separat els actes i es disculpen per l’agressió. En un primer moment, acordem convocar les alumnes a una tarda de reflexió al centre... però els dubtes m’assetgen de seguida: si en comptes de ser dues alumnes les que han agredit gratuïtament –si és que podem justificar les agressions en algun cas– a un alumne, haguessin estat dos alumnes els que han agredit gratuïtament una alumna... probablement ens hauríem posat totes les mans al cap i hauríem titllat l’agressió de violència masclista, de molt greu i, per tant, no estaríem parlant només d’una tarda de reflexió. No sé fins a quin punt les violències masclistes a l’aula són una realitat. Però, tenint en compte que els centres escolars són un retrat de la nostra societat, que l’alumnat que conviu amb violència masclista tendeix a reproduir-la a l’aula i que tenim a les nostres mans els futurs germans, marits, pares... no hauríem d’esperar la celebració del 8-M per treballar amb l’alumnat la violència de gènere. La coeducació hauria de ser el pal de paller del nostre dia a dia. I és en aquesta línia, que un dels centres de la demarcació ha engegat aquest curs una formació dirigida a tot el professorat per desconstruir algunes de les idees prèvies que envolten la violència masclista i treballar en la seva detecció i erradicació al centre. “Tant se val la discussió que estigueu tenint, no pots tolerar que cap noi t’etzibi: ‘Menja’m la polla.” Amb aquestes mateixes paraules una professora intenta evitar que una de les seves alumnes sigui víctima de la violència masclista del centre. L’alumna que ha increpat prèviament l’alumne no entén la gravetat d’aquest comentari. Potser també s’ha de desconstuir. O, potser, tal com explicaria en una de les sessions de la formació del mateix centre la formadora en qüestió, no hauríem d’intentar construir la casa per la teulada: caldria abordar primer la violència per se i ja més que normalitzada amb la qual l’alumnat es relaciona als centres, per treballar, a continuació, tot tipus de violències: ja siguin masclistes, racistes o homòfobes.

No hauríem d’esperar la celebració del 8-M per treballar amb l’alumnat la violència de gènere

Desconstruint la casa per la teulada