Els adults no ens sentim mesquins per no fer conèixer als joves que la violència genera més violència?

Les imatges d’aldarulls, virulència i violència al final de manifestacions per causes diverses es repeteixen i se senten opinions per a tots els gustos. Tant se val si emprem la ja clàssica terminologia de Johan Galtung, la dels tres tipus violència –directa, cultural i estructural–, si parlem de violències negatives vs violències positives a l’estil de Byung-Chul Han o simplement de violències visibles i invisibles. El que hem vist és violència i ens hem de preguntar per què ens esgarrifa la violència visible i ens paralitzen i no sabem resoldre les violències estructural i invisibles. Infants i adolescents creixen sotmesos a violències que s’han fet estructurals i culturals. Tot està impregnat d’un sistema neoliberal, capaç de convertir la infància i l’adolescència en territori mercantil. No són models de violència els videojocs de sang i fetge cru i gratuït? O l’oferta de pornografia que segresta a molts adolescents la capacitat d’estimar i ser estimat? No és violència estructural que els adults ens haguem menjat o hipotecat el futur de les noves generacions? No va ser una violència fer estar tancats a casa infants i adolescents durant dos mesos mentre els gossos sortien a passejar? Tota violència estructural fa pòsit i la persona sotmesa constantment a violències només si està dotada de resiliència serà capaç de no retornar la violència rebuda. No és una forma de violència estructural que els adults no siguem capaços de forjar un sistema educatiu fundador d’un model de societat que se sustenti a tenir cura de tothom? No ens sentim responsables, en la part que ens pertoca, de no haver llaurat camins de futur per als més joves? No ens sentim mesquins per no fer-los coneixedors de totes les evidències que mostra la història i que diu que la violència genera més violència? No tenim consciència de pensament estret per no haver sabut donar-los arguments més potents que els convencessin que els conflictes es poden, i s’han, de resoldre de forma no-violenta? Només l’educació pot foragitar la idea que fent mal a l’altre o destruint les seves coses edificarem un món millor. Educant i educant-nos hauríem d’aprendre que cremar i destruir pot ser catàrtic, lúdic o útil per fer-se passar, momentàniament, la ràbia, però que d’actes destructius no en naixerà mai res ple de vida. Només amb l’educació podem iniciar el camí per desmantellar totes les violències.

Els adults no ens sentim mesquins per no fer conèixer als joves que la violència genera més violència?

Violències